L'Època dels Imperialismes (1870-1919)

El període 1870-1914

El període 1914-1919

El període 1870-1914

1. Objectius
2. Avaluació inicial
3. Introducció  (la interpretació dels fets)                                                                                          castellano
   Exercicis
4. El període 1870-1914 (la interpretació dels fets)                                                                           castellano
   1. L'era del capitalisme monopolista
   • Exercicis
   2. La societat burgesa
   • Exercicis
   3. L'evolució de la política interior:
      1. L’evolució de les forces sociopolítiques a Europa
      2. L'evolució política a nivell intern
         • Exercicis
   4. L'expansió imperialista  i les relacions internacionals     
      • Exercicis                                                       
5. Exercicis de repàs.
6. Examen
7. Pel.lícules i enllaços
8. Material d'ampliació

    Anar a l'època dels Imperialismes II: El període 1914-1919

Objectius

• analitzar l'època dels Imperialismes com la consolidació de les estructures sorgides de les revolucions industrial i burgesa
• entendre la continuació de la industrialització en la denominada Segona Fase de la Revolució Industrial. i les conseqüències econòmico-socials que va comportar a nivell intern dels països capitalistes.
• comprendre la continuació del sistema capitalista en la fase monopolista i les seves característiques, causes i conseqüències econòmiques, socials i polítiques que va comportar.
• avaluar l'impacte del colonialisme en les metròpolis i els pobles colonitzats

Avaluació inicial

1. Digues el que saps (màxim 3 línees) sobre:
• liberalisme
• nacionalisme
• capitalisme
• crisi econòmica
• cicles econòmics
• cadena de muntatge:
  
• monopoli:
  
• proteccionisme:
  
• lliure canvi
• imperialisme
• colonialisme
• marxisme
• anarquisme
• soialdemocràcia
  
  
2. Explica què és la 2ª revolució industrial.
   
   
3. Què va ser la II Internacional?
   
   
4. Explica qui eren:
• Bismark
• Marx
• Bakunin
• Lenin,
• Berstein
  
  
5. La burgesia ha estat mai una classe revolucionària?. Raona la resposta.
   
   
6. Quina serà la classe revolucionaria a partir de 1870?. Quins objectius pretén aconseguir?
   
   
7. Quin sistema econòmic, social i polític predomina a Europa a partir de 1870?.

                                                   Exercicis sobre l'evolució econòmica

•  Observeu les dades estadístiques següents, llegiu el text i contesteu les qüestions:

  EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN ALGUNS PAÏSOS EUROPEUS 1850-1900
                                              (En milions d’habitants)
     
                     Països            1850      1870      1890       1900
               França               35,8          36,1      38,3       39,0
               Alemanya          34,0          40,2      49,4       56,4
               Regne Unit        20,8           26,1      33,1       37,0
 
 
            EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ RURAL 1 URBANA EN ALGUNS PAÏSOS EUROPEUS 1851-1911
                         En percentatge

                Anys              Regne Unit        Alemanya            França
                                    rural   urbana      rural urbana      rural  urbana
                1851           47,8    52,2       63,9   36,1       74,5    25,5
                1886           30,6    69,3       47,0   53,0       64,1    35,9
                1911           21,9    78,1       40,0   60,0       55,8    44,2

ÈXODE CAP A ULTRAMAR

             Les migracions intercontinentais van augmentar durant els anys cinquanta, van ser intenses a partir de la dècada dels vuitanta i van adquirir un volum extraordinari pels voltants del 1900.
      Els 300.000 europeus que abandonaven anualment Europa fins al 1870 van incrementar el seu nombre en un 20 per cent fins a l'inici de segle. [...]
                             Diversos autors, L'Època de l'imperialisme, Història Universal, Barcelona: Planeta, 1991,
    Qüestions:

1. Descriviu la informació que  proporcionen  els quadres de dades  i el text  (1p)
   
2. Expliqueu els factors que van fer possible el creixement de la població europea durant la segona meitat del segle XIX. El ritme de creixement va ser igual a tota   Europa? [2 punts)
   
3. Els moviments migratoris van ser una de les característiques de la dmografia  d'aquest periode, lndiqueu els tipus de moviments migratoris que es van produir en aquesta època i expliqueu-ne les causes, [2 punts]
   
   

                                                  Font: SERIE 6/ PAAU, LOGSE/Història del món contemporani/ OPCIÓ A/ 1998

• Observeu el gràfic següent.

1. A quina fase correspon el període que estem estudiant?. Descriu-la.
2. Expliqueu les causes del creixement de ls població europea al llarg del segle XIX.

       Los 5 estadios en que se divide la transición demográfica. TN=Tasa de natalidad; TM=Tasa de mortalidad; CP=Población
     (esta variable no se mide con las unidades del eje vertical de este gráfico; y no debe leerse como crecimiento de la población).

• Comenteu el gràfic següent:  

Elaborat a partir de P.Deane i W.A.Cole: Brittish Economic Growth, 1688-1959

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

El capital financiero significa, de hecho, la unificación del capital. Los sectores, antaño distintos, del capital industrial, comercial y bancario, están a partir de ahora bajo el control de las altas finanzas, donde los magnates de la industria y los bancos se hallan estrechamente asociados.
                                                                                       Hildferling: El capital financiero, 1910.

1. Com es diu el fenomen econòmic de què parla l’autor?
   
2. Explica les causes que expliquen aquest  fet
   
3. Quines conseqüències se’n deriven?        

 

• Resumiu el text següent:

Cada mejora de los métodos de producción, cada concentración de la propiedad (...), parece reforzar la tendencia a la expansión imperialista. En la medida en que una nación tras otra entran en la era de las maquinarias y adoptan los métodos industriales más avanzados, es más difícil para sus empresarios, comerciantes y financieros colocar sus reservas económicas, y progresivamente se ven tentados a aprovechar sus gobiernos para conquistar con fines particulares países lejanos y subdesarrollados a través de la anexión y del protectorado (...).
Este estado de la cuestión en la economía es la raíz del imperialismo. Si los consumidores de este país pudieran elevar tanto su nivel de consumo que fueran capaces de avanzar a la par que las fuerzas de producción, no habría ningún excedente de mercancías y capital capaz de exigir del imperialismo el descubrimiento de nuevos mercados (...).
El imperialismo es el esfuerzo de los grandes dueños de la industria para facilitar la salida de su excedente de riqueza, buscando vender o colocar en el extranjero las mercancías o los capitales que el mercado interior no puede absorber.
No es el crecimiento industrial el que anhela la apertura de nuevos mercados y de nuevas regiones para invertir, sino la deficiente distribución del poder adquisitivo la que impide la absorción de mercancías y capital dentro del país.
El imperialismo es el fruto de esa falsa política económica, y el remedio es la reforma social.

                                                                                                             J. Hobson: El Imperialismo, 1902

• Responeu el qüestionari  del text següent:

            El capitalismo ha pasado por diferentes fases de desarrollo. La primera se caracterizó por una gran dispersión del capital, materializado  en forma de pequeñas y numerosas empresas que actuaban en competencia entre si en un mercado libre. Fue la denominada fase concurrencial. Pero el propio mecanismo del sistema, a través de la acción de los ciclos económicos -en particular de las crisis- y mediante la concentración y centralización de capitales , ha dado lugar a la fase monopolista del capitalismo en la que se hallan hoy los paises capitalistas desarrollados.
         En el capitalismo monopolista significa que el grado de concentración del capital se encuentra en un estado muy avanzado. Es decir, que la dimensión de las empresas es elevada, que la capacidad de producción de las plantas permite la elaboración masiva de mercancías, que el capital necesario para introducirse en el mercado de un producto es de tal magnitud que para lograrlo se requiere la participación de numerosos capitales. Esto último se consigue mediante la centralización del capital y, por tanto, la capacidad de disponer de éste se ve, cada vez más, reducido a un número inferior de personas. Este papel lo desempeñan los bancos, lo cual origina la aparición del capital financiero, es decir, la fusión del capital industrial con el bancario (...).
         Este tipo de capitalismo empezó a desarrollarse a últimos del siglo XIX, pero hasta finales de la II guerra mundial no alcanzó su máxima expansión y consolidación (...). El monopolio se crea con la absorción de empresas pequeñas hasta que una o pocas empresas gigantes controlan todo un mercado (...). Estas son las formas externas que se manifiesta el capital monopolista: gigantismo en la industria, enormes masas de capital centralizadas en todopoderosos consejos de administración, fusión del sector bancario con la industria, control de mercados, creación de necesidades artificiales en función de los ritmos de producción requeridos para hacer rentable el capital, masificación de la producción y "civilización del consumo".   

                                                                                                                         VIDAL, J.M. : La economía mundial

1. Defineix: 
• capitalisme
• capital
• crisi econòmica
• concentració
  
2. Explica a què es refereix l'autor amb "ciclos económicos".
   
3. Causes o factors que han contribuït a la fase actual, segons el text.
   
4. Comenta les mesures  que el sistema ha posat en marxa per evitar les crisis econòmiques.

• Vegeo el vídeo http://www.youtube.com/watch?v=dK3obj3EBwo  i comenteu la imatge següent:

• Observeu l’esquema següent i contesteu les qüestions:

                               

1. Expliqueu, a partir de la informació que proporciona l’esquema, en què consisteixen la producció en sèrie i el taylorisme. Analitzeu els seus efectes sobre la producció i el consum. [2 punts]
   
2. Relacioneu el contingut d’aquest esquema amb el context de la nova organització industrial i de la concentració empresarial que caracteritzen l’anomenada Segona Revolució Industrial. [1,5 punts]
   
3. En el darrer terç del segle XIX, i a remolc d’aquests canvis, el capitalisme es va transformar i va deixar pas al que coneixem per «capitalisme financer o monopolista». Expliqueu els elements que el caracteritzen. [1,5 punts]

              Font: SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. setembre 99 Història del món contemporani/OPCIÓ A/EXERCICI 1

• Comenteu les dades següents:  

• Responeu el qüestionari sobre el text següent:

  LES EMPRESES THYSSEN
         La fábrica Deutsche Kaiser se extiende a lo largo el Rin; en ella se dan los últimos perfeccionamientos que se puedan aplicar a la metalurgia moderna; la energía se reparte gracias a una batería central de 68 hornos de coque. Además, en 1910  se  añadió la fabricación    
de hierro en hornos eléctricos con unidades de 5 Tn. Finalmente, se inaguraron, en 1912, nuevas e inmensas salas que contienen una acería Thomas; el número de trabajadores es de 8.500. No muy lejos de este establecimiento, Thyssen todavía montó las laminadoras de Deslaken para hierros llanos y redondos, chapas onduladas y tuberías. Luego, para utilizar la hulla de las nuevas minas de carbón compradas en Noederich, cerca de Duisburgo, Thyssen acaba de inagurar cinco altos hornos que han producido, en 1912, 352.000 Tn de fundición para el aprovisionamiento de Mulhein.
         A fin de poner en comunicación sus fábricas, ha tenido que crear sucesivamente en el Rin y el Rhur los puertos de Alsum (1902) y Swelgern (1907), que ocupan el tercer lugar en importancia después de Ruhrort y Melheim. Una numerosa flota de chalanas y remolcadores de su propiedad  transportan sus materias  primas y sus productos.
         Desde hace varios años, las preocupaciones de Thyssen se han basado en los mercados del mineral de hierro de todos los paises. Se aseguró en 1901 y en los años posteriores los yacimientos de P.Villers, de Deves y de avenir en la Lorena anexionada, y luego los de Jouaville y Batilly en la Lorena francesa, sin contar con las importantes participaciones en las forjas francesas de Sambre y Mosela (...). Su central se extiende, pues, en las dos Lorenas sobre más de 6.000 ha. Desde 1906 hasta 1908  se han adquirido vastos territorios cerca de Batilly y en el Mosela, en vistas a crear nuevos altos hornos. Habiendo encontrado en Hagendingen tierras propicias para la fabricación de cemento, Thyssen construyó allí, en 1906, una fábrica que ha producido 120.000 Tn. Mientras tanto, Thyssen hizo sociedad, en 1910, con capitalistas franceses para la explotación de minerales férreos en Normandía y altos hornos en Caen. Sus pacientes investigaciones en el Cáucaso le han dado como resultado el descubrimiento y compra en la Rusia meridional de poderosos yacimientos de hierro (...).
         Paralelamente, su influencia es total en numerosas y varias sociedades: en la Vulcan de Duisburgo, de la que es presidente y que se fusionó con Schalk, y luego con la compañía Plito (minas de carbón y altos hornos). Es presidente, asimismo, del Consejo de Minas de Carbón de Graf von Moltke, unido a la potente compañía del Fénix. Es administrador de la gran sociedad de Gelserkinchen. Fundó y dirige el banco renano de Mulheim....

                                                                         CAMBOV,V.: Les derniers progrés de l' Allemagne. 1914

a) Resumiu el text i situeu-lo en el seu context històric.
b) Expliqueu les causes i les conseqüències econòmiques que tot això suposa.
c) Relacioneu aquest tipus d'empresa amb el capitalisme de l'època.

 

                                       Als inicis del 1908 es va posar a la venda la primera sèrie del model Ford-T

• Responeu  les qüestions sobre el text següent:

            "Desde 1921-22, en que fue escrita Mi vida y mi obra, hemos aumentado nuestra capacidad productora de coches y tractores en más del doble. Apenas construimos ahora una sola pieza con los mismos procedimientos o con las mismas materias que entonces. Hemos retrocedido paso a paso hasta las mismas fuentes. Nuestro negocio es la construcción de motores y no otro. Todo lo que hacemos viene a parar a la construcción de motores. Con la Ford Motor Company del Canadá tenemos ahora un total de ochenta y ocho fábricas construye un automóvil completo. Veinticuatro de las fábricas de los Estados Unidos se dedican exclusivamente a la fabricación y treinta y seis al montaje, o en parte a la fabricación y en parte al montaje (...).
         Es esencial para la fabricación económica que las piezas sean intercambiables. Nosotros no fabricamos coches Ford completos en ningún sitio. Sólo producimos algunos coches completos en Detroit y solamente para el mercado local. Nosotros construimos piezas y los coches se montan donde han de ser utilizados. Esto implica una exactitud en la fabricación que sobrepasa a cuanto pudiera imaginarse en los viejos días. si las piezas no ajustan exactamente, el montaje que resulte será una operación inútil y  gran parte de la economía se perderá (...). Es el trabajo, no el hombre, lo que dirige. Ese trabajo se planea en la mesa de diseñar y allí son subdivididas las operaciones de modo que cada hombre y  cada máquina sólo realicen una cosa. Ésta es una regla general, pero es flexible, y tiene que aplicarse con sentido común. Si puede inventarse una máquina que realice varias operaciones a la vez, sería un despilfarro tener varias máquinas. Un hombre puede realizar a veces dos operaciones con tanta facilidad como una, en cuyo caso debe realizar las dos (...). El agacharse hasta el suelo para coger una herramienta o una pieza no es trabajo productivo; por lo tanto, todo el material se entrega al nivel de la cintura".
                                                                                                  H. Ford : "Hoy  y mañana"1926

1. Quins mètodes de treball introdueix Ford a les seves fàbriques?.
2. Amb quina finalitat?
   
3. Per què creus que la Ford té fàbriques a l’estranger?
4. ¿Quin tipus de països li interessen per instal.lar les fabriques?.
   
5. On es troba el mercat d’aquesta empresa?.
   
6. Comenta algunes característiques dels nous mètodes productius.
   

• Responeu el qüestionari sobre el text següent:

                                            UN EXEMPLE DEL NOU CAPITALISME MONOPOLISTA

          "Tothom coneix la importància del monopoli de la Standard Oil [...]. A l’última sessió pública del febrer de 1898 han admés que compten almenys amb 20 societats, amb un capital  total de 102.233.700 dòlars [...]. Durant els deu primers anys del trust -del 1882 al 1892- han pagat en dividends més de dues vegades el capital que posseïen el 1888. Des del març de 1892 han distribuït 30 dividens trimestrals del 3%, o sigui un 90%, a més a més d’un 77% en dividends especiaIs, en total un 167%.
            Mentre aquest trust acumulava enormes dividends, no hi havia ni una sola refineria independent que pogués donar-ne. Des de fa anys ningú no ha construït una refineria en aquest país  [...] i les antigues refineries no han estat pas engrandides. El refinador independent lluita simplement per sobreviure, esperant que la divina providència el salvará.
        Ara el trust Standard Oil posseeix les nou desenes parts dels oleoductes de les regions productores, per la qual cosa controla el 90% del petroil produït: imposa els preus en el mercat d'aquest gran producte, dictant al productor el preu de venda del seu petroli i al consumidor el preu de compra, i encara escull el tipus de petroli que comercialitzará. Aquest monopoli governa la producció segons les seves necessitats, incrementant el preu quan la demanda del petroli augmenta, i disminuint-lo quan la demanda disminueix [...].
              La Standard Oil dicta els preus a les companyies ferroviàries, imposa als seus competidors tarifes elevades, mentre que el seu petroli és transportat a preu de cost (...]."

                                                   VARELA, J.R.: Introducció a la història contemporània. Ed. Columna. 1989
     Qüestions:

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el context històric.
   
2. Expliqueu les formes de concentració empresarial. Comenteu alguna de les conseqüències que va tenir en I'estructura social i econòmica d’Europa.
   
3. Es pot relacionar aquest desenvolupament de l'economia amb l’imperialisme?. Expliqueu-ho.

• Comenteu les dades següents:  

• Observeu les taules següents.

producción de carbón en millones de toneladas

producción de fundición, en millones de toneladas

Font:  http://es.wikipedia.org/wiki/Imperio_alem%C3%A1n

1. A quina conclusió arribeu?
2. Per què la Gran Bretanya va perdre el seu paper de país més innovador durant la segona fase de la Revolució Industrial?
3. A favor de quin país ho va fer?

• Comenteu el text  següent:  

  El imperialismo, en el sentido económico de la palabra, tiene sus orígenes en las últimas décadas del siglo XIX y principios del XX. Apareció como un resultado necesario de la concentración y centralización del capital llevada a cabo en los países-metrópolis, de la necesidad de invertir sumas cada vez mayores de capital sin que la tasa de beneficios se redujera, de la necesidad de obtener materias primas necesarias para la industria y abrir nuevos mercados. Estos hechos provocaron una auténtica carrera entre los Estados capitalistas para el control y la conquista del mundo. El método utilizado fue la invasión militar y el control político de los paises conquistados, y el sistema político implantado, el colonialismo. Entre los Estados capitalistas, destacaron, fundamentalmente, Gran Bretaña, Francia, Bélgica y los Paises  Bajos, como potencias imperialistas. Japón, Italia y Alemania quedaron rezagados en esta carrera, y Estados Unidos se incorporó tardíamente al proceso. En 1914, el reparto del mundo estaba ya realizado. Pero las contradicciones entre los Estados imperialistas eran tan críticas que culminaron en el primer conflicto bélico mundial, destinado -entre otras cosas- a repartir el mundo de forma distinta.

                                                                                      J.M. Vidal Villa: La economía mundial, págs. 116-118.

                                                      

• Responeu  les qüestions sobre el quadre de dades següent:
                              
                                                Indicadors economics (1914)
         Pais              Producció de carbó   Quilometres de via                 % de la producció
                            (en milions de tones)          de tren                            industrial del món
         Gran Bretanya  290                               37 500                              14
         Alemanya        260                                 61000                              15,7
         Franca              40                                  49 000                               6,4
         Estats Units     464                                408 000                             35,8

       Trepat, C./Freixenet D i altres Ciències Socials ed. Barcanova

1. Com es pot argumentar a partir de les dades anteriors que una potencia extraeuropea ja al principi del segle xx amenaçava l'hegemonia economica europea?
   
2. Quines són les causes de l'increment industrial dels EUA ?
   
3. Quina és la potencia europea emergent al principi del segle xx?
   
4. Elabora un grafic de barres a partir del contingut del quadre de dades. A continuació, redacta un comentari seguint la pauta següent: a) descripció del contingut; b) enumeració de les causes; c) explicació d'algunes conseqüencies immediates.

Exercicis sobre l'evolució de la societat

•Observeu els següents testimonis gràfics:
Les pintures d'interiors de Carl Larsson (1894-1912) ens permeten contemplar  escenes de la vida privada d'una familia burgesa:

•  Llegiu i responeu el qüestionari  sobre el text següent:

Desde el fin del imperio napoleónico, la clase burguesa de Europa, a través de agitaciones revolucionarias, elimina de la escena política a los últimos residuos de la aristocracia feudal y se instala en los gabinetes y los parlamentos; de allí dirige a su antojo las transformaciones sociales y económicas, las relaciones extranjeras y la política colonial. El mundo es suyo y recibe de ellas su sello indeleble.
(...) Existe, pues, de 1815 a 1914, una cultura burguesa, de trazos firmes y característicos, que prolonga y acomoda a su gusto las realizaciones aristocráticas de la centuria anterior. (...) El ideal burgués del siglo XIX afluye y refluye entre dos polos que le son caros y paradójicamente se autoeliminan: libertad y orden. Libertad, en primer lugar, para organizar sus negocios, evitando la menor intervención del Estado; luego, para intervenir en la vida política del país e imponer, desde el Parlamento, la fiscalización de los actos del gobierno y de la administración de los gastos del Estado; en fin, libertad para exponer la idea e imponerla mediante los derechos de reunión, asociación y prensa. Orden, en primer lugar, para defender la propiedad y, subsiguientemente, los intereses vinculados a ella; luego, para evitar los conflictos que perjudican al desarrollo normal de la empresa y negocios. Palabras de signo opuesto, que la burguesía resuelve identificando los deseos de todos en la palabra mágica que inventó en el s. XVIII. Pues para ella libertad significa, ante todo, libertad individual dentro del orden social. (...) contrariamente a lo que practicaba la aristocracia de sangre del Antiguo Régimen, la nueva aristocracia burguesa consideró que todos estaban llamados a disfrutar de sus prerrogativas sociales. Todos tenían cabida mientras honraran la sagrada divisa: el trabajo. Cierto es que los Estados halagaron la vanidad de los grandes industriales concediéndolos títulos nobiliarios. Pero éstos jamás equivalieron al mejor título que podía exhibir una persona: llegar a ser un magnate de la industria, un gran financiero o comerciante. Así el siglo XIX conoció una exhuberante floración de un fenómeno: el hombre que se crea un poder saliendo de  la nada. Es el "self made man" anglosajón, que ha salvado rápidamente los distintos escalones de la jerarquía social: ayer, un don nadie; hoy, codeándose con los estadistas, los príncipes arruinados y los burgueses de alcurnia. Éstos  concentran los capitales, dominan las fábricas, intervienen en política (...) serán los verdaderos dueños del mundo, los que decidirán el rumbo de las naciones en el camino de la paz o de la guerra.
(...) La actitud de de la pequeña burguesía ante la vida es esencial para comprender el movimiento democrático finisecular. Para los grandes burgueses, democracia equivalía a República y República a libertinaje. Las experiencias revolucionarias, habíales bastado para renunciar a toda política de compromiso con el sufragio universal. Los pequeño burgueses opinaban de modo distinto. Vinculados como sus congéneres mayores a la dulce idea de propiedad y libertad, la interpretaban de modo harto distinto: propiedad, sí, pero redistribuida, a fin de que no fuese factible construir grandes fortunas que desequilibrasen el normal juego de la sociedad; libertad, también, pero para todos, desde el aristócrata al más humilde obrero. Sin embargo, la libertad, debía ser, asimismo, ordenada, regulada. Por esta causa, en los períodos de pacificación social la pequeña burguesía fue el más obstinado ariete para la reforma democrática del Estado; en cambio, ante el desorden, reaccionó sumándose a las filas de los ideales burgueses.

                                                      VICENS VIVES, J.: Historia General Moderna, V.VII, Pág. 384-391

1. Comenta la concepció de la llibertad i de l'ordre per a l'alta burgesia.
   Explica què vol dir l'autor a l'afirmar: "El ideal burgués del siglo XIX afluye y refluye  entre dos polos que le son caros y paradójicamente se autoeliminan: libertad y orden".
   Comenta la concepció de la llibertat i de la propietat de la petita burgesia.
   Explica què vol dir l'autor en l'última idea del text
2. Analitza la ideologia política de l'alta i la petita burgesia a finals de segle XIX.

 

• Continuem observant testimonis gràfics, com les fotografies de Lewis Hine, de la mateixa època (1908-1911)

fotografies de Lewis Hine obtingudes en:

• http://www.archives.gov/education/lessons/hine-photos/    
  
• http://www.elangelcaido.org/fotografos/hine/imagehine.html
  
• http://album-agujero-negro.blogspot.com.es/2009/09/lewis-hine.html
  
• http://pedrogarciamartin.blogspot.com.es/2011/04/explotacion-infantil-durante-la.html 
  
• http://www.lomography.es/magazine/lifestyle/2012/03/03/lewis-hine-el-fotgrafo-de-la-clase-trabajadora  
  
• http://www.juntadeandalucia.es/averroes/averroes/impe/web/contenido?pag=/contenidos/B
  /InnovacionEInvestigacion/InvestigacionEducativa/MaterialesInvestigacionEducativa/Seccion/I
  InvestigarEnEducacion/T203UsoFotografia

•Responeu les qüestions sobre els documents següents:

Doc. 1

Cualquier hombre, con tal de que no viole  las leyes de la justicia, debe ser absolutamente libre y puede abrazar el medio que mejor le parezca para buscar su modo de vida y sus intereses; libre para que puedan salir sus producciones a competir con las de cualquiera.
    Según este sistema de libertad económica, al soberano sólo le quedan tres obligaciones importantes: proteger a la sociedad de la violencia o de las invasiones de otros países; proteger de la injusticia y de la opresión a todo miembro de la sociedad; mantener y erigir ciertas obras y establecimientos públicos que sean de interés general pero que no ofrezcan ningún interés a los particulares.                
                                                                                                         SMITH,A.: La riqueza de las naciones

1. Quines funcions ha de tenir l'Estat segons l'autor?    Amb ideologia relaciones les seves idees?. 
2. Quina política econòmica defensaria Adam Smith?.

Doc. 2                   
                                                                        REGLAMENTO INTERIOR HACIA 1880 
                                   (Documento descubierto en los archivos de una empresa de  la región de Saint Dizier)

1.- Piedad,  limpieza y puntualidad hacen la fuerza de un buen negocio.
2.- Habiendo reducido considerablemente los horarios de trabajo nuestra empresa, los empleados de oficina no tendrán que estar presentes más que desde las 7 de la mañana a las 6 de la tarde y esto sólo los días laborables.
3.- Todas las mañanas se rezarán oraciones en la oficina grande. Los empleados de oficina deben asistir obligatoriamente.  (...)
6.-      Nuestra firma pone una estufa a disposición de nuestros empIeados de oficina. El carbón  y  la leña deben guardarse en el cajón destinado al efecto. Para que puedan calentarse, se recomienda a cada miembro del personal que traiga cada día cuatro libras de carbón durante el invierno.
7.-      No se autorizará a ningún empleado de oficina a abandonar la estancia sin permiso del señor director.  No obstante, está permitido atender a las exigencias de la naturaleza. Los miembros del personal podrán utilizar el jardín que está encima de la segunda verja.  Se sobreentiende que este espacio deberá mantenerse en un orden perfecto.
8.-      Está absolutamente prohibido hablar durante las horas de oficina.  (...)
10.- A pesar de que las horas de oficina han sido drásticamente reducidas, la toma de alimentos está todavía autorizada entre las doce menos diez y  las doce, pero en ningún momento deberá cesar el trabajo durante este tiempo. (...)
12.-    Un veterano designado por el Sr.  Director será responsable de la limpieza de la sala grande así como del Despacho del Sr.  Director. Los “juniors” y los jóvenes se presentarán 40 minutos antes de las  oraciones y se quedarán después de la hora del cierre, para proceder a la limpieza.  Cepillos, escobas, bayetas y jabón serán suministrados por la dirección.
13.-    Tras los últimos aumentos, los nuevos salarios semanales son los siguientes: “cadetes" (hasta 11 años: 0,50 francos); “juniors” (hasta 14 años: 1,45 francos); empIeados: 7,50 francos.  "Seniors"  (después de 15 años de servicios: 14,50 francos).
         Los propietarios reconocen y aceptan la generalidad de las nuevas leyes de trabajo, pero esperan del personal un incremento considerable del rendimiento en compensación de estas condiciones casi utópicas.

1. A qui afecten  aquestes condicions laborals?. Com les qualificaries? Com les consideraven els empresaris?  Com les considerarien els empleats (tracta de situar-te en l'època del document) Eren de recent introducció?.
2. En què et bases per deduir-lo?.

Doc. 3

  Casi todos los trabajadores del país son asalariados. Hubo un tiempo en que las grandes compañías jugaban un papel mínimo en nuestros negocios. Hoy, sin embargo, juegan un papel primordial y muchos hombres no son más que sus esclavos (...) El empresario de nuestros días ya no es un individuo (...) La empresa norteamericana ya no es libre como antes, ya no hay libertad de empresa. Al pequeño capitalista le es cada día más difícil entrar en la arena porque las leyes no impiden a los fuertes aplastar a los débiles. Los poderosos son los dueños de la industria y de la vida económica del país.             
                                                                                                 WILSON, W.: Tiempos, 1913

1. Explica què vol dir l'autor i  per què ho diu: "La empresa norteamericana ya no es libre como antes, ya no hay libertad de empresa". 
2. Explica què critica i què defensa.
   
   

Doc. 4

                                          LA DOCTRINA SOCIAL DE LA IGLESIA

1. El trabajo humano no es una mercancía cuyo valor pueda someterse a la ley de la oferta y la demanda.
2. Para que un salario sea justo debe ser suficiente para asegurar un nivel de vida humano para el trabajador y su familia.
3. El Estado debe intervenir en la vida económica para defender los derechos de los obreros.
4. La propiedad privada es un derecho de todo hombre que no puede ser suprimido.
5. Hay que estimular la armonía entre los grupos sociales y no la lucha de clases.
6. El Socialismo y el Anarquismo deben rechazarse porque se apoyan en la lucha de clases y en el ateismo.                                                                                                                    
                                                                                                           León XIII encíclica Rerun Novarum

1. Comenteu les característiques del liberalisme econòmic. Creieu que la Rerun Novarum estè en contra d’aquesta doctrina econòmica? . Raoneu la resposta.    En quins aspectes s’oposa al socialisme?.
   Expliqueu l’ateisme socialista i anarquista. Què vol dir "la lluita de classes"?. Raoneu la resposta explicant per què és inevitable aquesta lluita segons el marxisme.
2. És el mateix marxisme que socialisme?. Raoneu la resposta

 

• Llegiu el document següent i comenteu el text sobre la declaració d'Engel:

  "Si un individuo produce a otro un daño físico tal, que el golpe le causa la muerte, llamamos a eso homicidio: si el autor supiera de antemano, que el daño va a ser mortal, llamaremos a su acción asesinato premeditado. Pero si la sociedad reduce a centenares de proletarios a un estado tal que, necesariamente, caen víctimas de una muerte prematura y antinatural, de una muerte tan violenta como la muerte por medio de la espada y de la maza; si impide a millares de individuos las condiciones necesarias para la vida si los coloca en un estado en que no pueden vivir, si los constriñe, con el brazo fuerte de la ley, a permanecer en tal estado hasta la muerte, muerte que debe ser la consecuencia de ese estado: si esa sociedad sabe, y lo sabe muy bien, que esos millares de individuos deben caer víctimas de tales condiciones y, sin embargo, deja que perdure tal estado de cosas, ello constituye, justamente, un asesinato premeditado, como la acción del individuo, solamente que un asesinato más oculto, más pérfido, un asesinato contra el cual nadie puede defenderse, que no lo parece, porque no se ve al autor, porque es la obra de todos y de ninguno, porque la muerte de la víctima parece natural y porque no es tanto un pecado de acción como un pecado de omisión. Pero ello no deja de ser un asesinato premeditado". Esta afirmación de Federico Engels se hizo en 1845. En Nueva York la edición de la obra de Engels ("La situación de la clase obrera en Inglaterra"), se publicó por primera vez en 1885.
         Un año después culmina, en Estados Unidos, la lucha por la jornada de ocho horas. (...) Muchos obreros partían hacia el trabajo a las cuatro de la mañana y regresaban a las siete u ocho de la noche o aun más tarde, de modo que jamás veían a sus hijos y mujeres a la luz del día. Su trabajo se acumulaba en manos de los patronos (Chicago ya era la segunda ciudad de los Estados Unidos), mientras miles de obreros carecían de lo indispensable para una vida decorosa.
         En los años ochenta, la conciencia obrera avanza y consolida el método: ahora la lucha por las ocho horas aparece ligada, otra vez, a la idea de la huelga general.  En Pittsburg se crea la Federación Americana del Trabajo (AFL). Esta, en su segundo congreso, hacia finales de 1882, reinicia la lucha.
Las organizaciones obreras solicitan a los partidos; (los mismos de hoy, Republicano y Demócrata) que definan posiciones. En noviembre de 1884 en el Congreso de AFL (Federación Americana del Trabajo) se reconoce el fracaso de las gestiones ante las organizaciones políticas y como consecuencia, muchos militantes obreros sostienen que se obtendrá más por presión directa sobre los patronos. Se abre camino la idea de una acción sindical unánime. Finalmente, las organizaciones de trabajadores de Estados Unidos y Canadá resuelven, en 1884, que "la duración de la jornada de trabajo desde el 1º de mayo de 1886 será de ocho horas".  La Cámara sindical de los Carpinteros y Ebanistas de Chicago anuncia que sus integrantes se comprometen a paralizar el trabajo en todos los talleres en los que no se aplique la jornada de ocho horas. La senda está trazada.  Se extienden las huelgas, a veces acompañadas de enfrentamientos con las "fuerzas del orden".
         El New York Times dirá que "las huelgas para obligar al cumplimiento de la jornada de ocho horas pueden hacer mucho para paralizar la industria, disminuir el comercio y frenar la renaciente prosperidad del país".
          El 1º de mayo de 1886 las manifestaciones confirman la voluntad obrera: "Ocho horas de trabajo. Ocho horas de reposo. Ocho horas para la educación. A partir de hoy ningún obrero debe trabajar más de ocho horas por día".
         Cinco mil huelgas, trescientos mil huelguistas, iniciarán la cuenta  hacia otra época.  Así en diversas ciudades. A fines de mayo serán 200.000. Poco después un millón. Comienza la victoria de la unidad. En Chicago a pesar de sus luchas los obreros vivían en peores condiciones; trabajaban de catorce a dieciséis horas por día, carecían de alojamiento, el costo de vida abrumaba los salarios. Los periódicos afirmaban que era necesario curar a los trabajadores de su orgullo. El Chicago Tribune dijo: "la prisión y los trabajos forzados son la única solución para la cuestión social".
         Las organizaciones obreras  hacían mítines en los que intervenían todo el núcleo de brillantes militantes anarquistas, agitadores con alma de apóstoles. Entre ellos William Holmes, autor de diversos folletos, Samuel Fielden, obrero textil, George Engel, Louis Lingg, Adolfo Fischer y Oscar Neebe  y otros luchadores infatigables.
            Los trabajadores de Chicago respondieron en gran número al llamamiento de sus organizaciones. Días después del primero de mayo quedaban aún 35 a 40 mil huelguistas. Otros sectores enfrentaban el cierre patronal o el despido.         La fábrica de máquinas Mc Cormick despidió a 1200 obreros reemplazándolos parcialmente por rompehuelgas. El 3 de mayo los huelguistas fueron a la salida de la empresa a escarnecer a los amarillos. Hubo choques con la policía. Cinco muertos y cincuenta heridos; todos obreros. Spies denunciará en el Arbeiter: "ayer frente a la fábrica Mc. Cormick han fusilado a los trabajadores". Se convoca al pueblo al mitin de protesta en Haymarket: la plaza del mercado de heno. A último momento la manifestación toma carácter pacífico, recomendándose a los trabajadores que concurran sin armas. Ante 15.000 personas hablan, Spies, Fielden, Parsons. (Este, demostración de que no se esperaban incidentes, había concurrido al mitin con su compañera y dos hijos pequeños).
Cuando la multitud se retiraba irrumpió la policía y atacó a los manifestantes. Una bomba cayó entonces en filas policiales y dos agentes mueren en el acto; seis más tarde. La policía dispara sobre la muchedumbre: caen cincuenta, muchos heridos de muerte. Después, la historia de tantas latitudes: se declara estado de sitio. Todo el equipo es detenido. Se apresa a Spies, Fielden, Neebe, Fischer, Schwab, Lingg, Engel, y se prepara una condena ejemplar. Parsons, que se había refugiado en casa de amigos se presenta ante los jueces para compartir la suerte de sus compañeros. "Si es necesario -dirá- para subir al cadalso por los derechos del trabajo, la causa de la libertad y el mejoramiento de la suerte de los oprimidos".
         El proceso será una farsa. El primer paso fue la elección de un jurado adicto a los patronos. Luego, el propio ministerio público preparó los falsos testimonios. No había existido la menor participación de los inculpados en el atentado. Pero uno de los jurados, cuando se le argumentó la inocencia de los acusados confesó: "Los colgaremos lo mismo. Son hombres demasiado sacrificados, demasiado inteligentes y demasiados peligrosos para nuestros privilegios".         
         Lucy Parsons publicará, más tarde, las últimas palabras de los militantes obreros.  Muda, la cárcel entera ("algunos orando, asomados a los barrotes") escuchó a Engel recitar -cómo afirmación de fe en las nuevas ideas- un poema revolucionario de Heine. Ante las guardias que no alcanzan a comprender las razones de su serenidad, Fischer dirá: "Este mundo no me parece justo y batallo ahora muriendo para crear un mundo justo".
Schwab dirá: "No se ha hecho justicia ni podrá hacerse, porque cuando una clase está frente a otra es una hipocresía su sola suposición".
Fischer afirmará un testimonio que ratifica la historia de múltiples países: "En todo tiempo los poderosos han creído que las ideas de progreso se abandonarían con la supresión de algunos agitadores". Y luego: "no soy criminal y no puedo arrepentirme de lo hecho. ¿Pediría perdón por mis ideas, por lo que creo justo y bello?".
Spies, a su vez, saludará -con voz que atravesará los siglos- "al tiempo en que nuestro silencio será más poderoso que nuestras voces, que ahora ahoga la muerte".
         El día de la ejecución  seis mil personas siguieron a los féretros bajo banderas rojas. Tiempo después, John Altgeld, un hombre íntegro denunció las irregularidades e infamias del proceso, probando que el fallo se dictó "cumpliendo órdenes".  Cada primero de mayo se renueva, en el mundo, el recuerdo a los muertos y los presos de mayo del 86. Poco después, en 1889, la Internacional Socialista decidirá organizar una gran manifestación mundial en fecha fija, el 1º de mayo, para intimar a los gobiernos la reducción de la jornada de trabajo a ocho horas. La decisión afirmará, en la memoria obrera, el recuerdo de los mártires. Superada esa conquista, cada 1º de mayo será un día de reafirmación, de protesta. Y la confirmación -segura- de una gran esperanza.

   Guillermo Chifflet (político perteneciente al Partido Socialista de Uruguay). 1º de mayo: Los mártires de Chicago

 

• Comenteu el text següent sobre la declaració de George Engel davant el tribunal
  
  Es la primera vez que comparezco ante un tribunal norteamericano, y en el se me acusa de asesino. ¿Y por qué razón estoy aquí? ¿Por qué razón se me acusa de asesino? Por la misma que me hizo abandonar Alemania: por la pobreza, por la miseria de la clase trabajadora. Aquí también, en esta “república libre”, en el país más rico de la tierra, hay muchos obreros que no tienen lugar en el banquete de la vida, y que como parias sociales arrastran una vida miserable. Aquí he visto a seres humanos buscando algo con qué alimentarse en los montones de basura de las calles.(...)
  ¿En qué consiste mi crimen? En que he trabajado por el establecimiento de un sistema social donde sea imposible que mientras unos amontonan millones otros caen en la degradación y la miseria. Así como el agua y el aire son libres para todos, así la tierra y las invenciones de los hombres de ciencia deben ser utilizadas en beneficio de todos. Vuestras leyes están en oposición con las de la naturaleza y mediante ellas robáis a las masas el derecho a la vida, a la libertad y al bienestar(...)”

                                                                   Font:  http://www.pts.org.ar/spip.php?article4893 

• Comenteu el següent text:  

• Comenteu el quadre següent:

Obrers organitzats a Europa                   

Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/06-els-moviments-socials-en-el-segle-xix/   

L’evolució de la política interior
                                                                                                                                                        castellano

• Estudieu la informació del llibre sobre l'evolució política dels principals països d'aquesta època.

• Estudieu la informació del llibre sobre el moviment obrer (marxisme, anarquisme, La I Internacional, La Comuna de Paris, la creació dels partits politics socialistes, La II Internacional).

• Estudieu els següents apunts sobre l’evolució de les forces sociopolítiques a Europa Occidental:

• L’expansió del capitalisme monopolista suposa el triomf definitiu de la burgesia industrial i financera, que controla l’Estat constitucional liberal i es manté fidel a la seva ideologia liberal defensora de la propietat, les llibertats individuals i l‘ordre social, i nacionalista defensora dels interessos de la nació que ha de convertir-se en una gran potència de prestigi internacional. Els liberals s'oposen a augmentar la intervenció de l'Estat però les circumstàncies li fan admetre augmentar el seu poder si es tracta de la defensa del capitalisme nacional o la lluita contra la rebel·lió obrera. L’escissió entre els conservadors liberals i els liberals radicals de la petita i mitjana burgesia ha debilitat el moviment liberal i ara busca (i obté) el suport de l’Església, les masses camperoles i l’aristocràcia. A més, el seu nacionalisme serà també un mitjà d’atracció dels sectors populars per la qual cosa l’ideari polític conservador aferma molt més el seu component nacionalista que no pas el liberal. Aquest nacionalisme, en efecte,  que al 1850 era una força revolucionària i progressista en defensa de la llibertat dels pobles contra els drets dinàstics absolutistes i ha dirigit les forces independentistes o unificadores de la burgesia liberal, a partir de 1870 adopta posicions cada vegada més conservadores, no solament quant a la defensa de l’ordre establert, identificant la nació amb l’Estat burgès  sinó amb la reanimació i exaltació del sentiment patriòtic (a través de  l’ensenyament i  la premsa), la implantació del servei militar obligatori i la integració de les minories nacionals imposant la llengua oficial (i, si cal, la religió). En alguns d’aquests països sorgirà una oposició nacionalista d’aquesta minoria marginada i tampoc la minori jueva va ser de fàcil assimilació. Però, especialment, el conservadurisme nacionalista queda patent per la posició imperialista que va prendre, un nacionalisme expansionista, agressiu i colonitzador que justificava amb arguments, precisament, nacionalistes, la guerra de conquesta contra altres pobles als que se’ls privava de, pràcticament,  totes les  llibertats. El nacionalisme imperialista crea una sèrie d’idees per justificar l’expansió colonial: el prestigi nacional “solament les nacions capaces de convertir-se en un imperi s’imposaran en el futur”, la responsabilitat de l’home blanc que té el deure de transmetre als pobles salvatges les conquestes de la civilització occidental (que portarà a afermar  posicions racistes com la de la superioritat de la raça blanca per la qual el deure anterior passa a ser dret de conquesta, la missió religiosa de transmetre el cristianisme entre els infidels, fins a arguments
  demogràfics (l’excés de població europea fa necessària la conquesta de nous territoris on assentar-la), socials: la colònia és la garantia de la seguritat econòmica dels treballadors metropolitans i permet la millora del seu nivell de vida  (Chamberlain). I també econòmics (per evitar una crisi econòmica) i polítics: la pressió dels altres (“soms responsables de que el món,  en la mesura en que està encara por modelar, rebi un caràcter anglosaxó i no un altre”, va dir en un discurs  el  premier britànic).
  En conclusió, el bloc de les forces conservadores es basa en les ideologies liberal, nacionalista  i imperialista però, degut a les contradiccions internes entre liberalisme i nacionalisme com, per exemple, el sometiment del pobles colonials en front de les llibertats individuals i nacionals, l’enfortiment de l’Estat per dirigir  la conquesta colonial que entra en contradicció amb un Estat dèbil davant la iniciativa privada, l’intervencionisme creixent de l’Estat amb l’aprovació de reformes per frenar la revolució obrera davant el liberalisme econòmic..., tot això  fa que el component liberal d’aquest bloc ideològic vagi reculant mentre s’enforteix el nacionalista (comença a apreciar-se una tendència en certs sectors conservadors cap a un Estat cada vegada més autoritari anti-liberal i anti-democràtic).
  
  
  
• La petita i mitjana burgesia, que pateix la competència del gran capital, continua amb la ideologia liberal reformista, (dret de propietat limitat, llibertat individual però també col·lectiva, i justícia social en virtut de la qual l’Estat ha d’intervenir a favor dels menys afavorits),  tanmateix ha abandonat els mètodes insurreccionistes i defensa l’ordre establert intentant aconseguir els seus objectius per la via reformista, després de guanyar les eleccions. El descens del nivell de vida no condueix, doncs, a la identificació amb els objectius obrers, de fet, es produeix un rebuig de la revolució proletària per part de les classes mitjanes i això es tradueix en un cert aïllament i en la debilitat dels partits radicals de la petita burgesia que tindran tendència en un pròxim futur  a  la divisió interna (els de dreta més afins al nacionalisme imperialista, els d’esquerra defensors de reformes socials avançades)  i que, en el període que estudiem, practiquen una política de pèndul envers les altres forces polítiques: quan els conservadors estan al poder formaran l’oposició, però quan, coaliats o amb el suport de partits obrers, arriben els radicals a formar govern, l’oposició és dels conservadors que temen que el programa reformista pugui ser utilitzat per donar forces al moviment obrer, cosa que, si es produeix, per exemple en èpoques de crisi econòmica, porta al govern reformista a prendre immediatament mesures repressives anti-obreres per eliminar el possible focus revolucionari.
  En la ideologia del liberalisme radical d'esquerres, el component liberal també es debilita mentre es reivindica una progressiva igualtat , tant de riquesa –és l’ideal de “tots petits propietaris”-, com de cultura i de drets (sufragi universal).
  
  
  
• La classe obrera, la veritable oposició al sistema, en un ampli sector planteja la lluita política revolucionària contra l’Estat liberal amb l’objectiu d’abolir la propietat privada i la societat jerarquitzada, encara que estarà dividit quant als mitjans per aconseguir-los per la discrepància interna del marxisme entre reformistes i revolucionaris, i entre marxistes i anarquistes  ( a pesar de què als països avançats la influència de l’anarquisme entre el proletariat va ser petita, si bé les seves accions terroristes d’acció directa  van tenir gran repercussió social i política). La  I Internacional, fundada en Londres al 1864 i  integrada per membres de  sindicats obrers de França i Gran Bretanya i exiliats de la resta d’Europa, de variada ideologia –socialistes , marxistes i  anarquistes- pretenia ser un element organitzador del moviment obrer internacional encara que cada grup nacional era lliure de tenir els seus propis mètodes. A finals dels anys 60 començava a tenir gran prestigi però les profundes discussions doctrinàries  entre proudohonians, marxistes i anarquistes (al 1872 els anarquistes van ser expulsats), juntament amb el xoc de sentiments nacionalistes envers el sentiment de classe que va ser la guerra franco-prusiana,  i la gran repressió contra el moviment obrer francès després de la insurrecció obrera de la Comuna de Paris (1871),  van conduir a una pèrdua de força progressiva.
  
  

  Si vols sentir l’himne de la Internacional –lletra d’E. Pottier, 1871- i música de P. Degeyter, 1888- ves a la web https://www.youtube.com/watch?v=EKbbnJZF6zg

  
                                                                                 
             Però el període 1870-1914 va conèixer un gran desenvolupament de l’actuació obrera –sindical i política- degut a la difusió, acceptació i aplicació de la teoria marxista i això farà que hi hagi força  conflictivitat social (generalització de vagues en pràcticament tota Europa i  creació de partits, sindicats i altres tipus d’organització obrera). L'aplicació de la ideologia anarquista es va convertir també en un moviment sociopolític obrer i, especialment, camperol en la mateixa època, però solament va tenir importància en l’Europa mediterrània, Espanya principalment (i algunes zones de França i d’Itàlia) i en Rússia. En la resta de països, l’actuació dels anarquistes va ser esporàdica i d’escassa influència social.
            En efecte, les idees de Marx-Engels van influir extraordinàriament en el moviment obrer dels països industrialitzats a partir de 1870 donant lloc a què un sector dels socialistes fundin els primers partits obrers, els partits socialistes. Tanmateix 1870-1914 serà també el període d’adaptació a les circumstàncies històriques dels principis teòrics marxistes doncs aviat es van produir divergències entre la teoria i la realitat històrica, el que conduirà  a la presa de diferents postures davant la constatació de l’absència d’una consciència de classe immediata per part de la massa proletària, l’existència d’un Estat Liberal cada vegada més fort i d’un capitalisme, monopolista i imperialista,  renovat i més poderós que mai. Per a molts marxistes, el triomf de la revolució socialista  que Marx creia que es podria produir a curt termini perquè el sistema capitalista estava en decadència degut a les seves contradiccions internes, es veia, ara, més llunyà. Per tot això, en els partits socialistes de recent creació, de seguida s’aprecien diverses tendències: la  que continua fidel a les teories de Marx i Engels, la  marxista revolucionària, que defensa la insurrecció a curt termini del proletariat dirigida pel partit socialista, amb l’objectiu  de prendre el poder polític i portar a terme la revolució social (enderrocament de l’Estat Liberal, abolició de la propietat privada, dictadura del proletariat). I la línea reformista, la del marxisme  revisionista (Berstein), que defensa postergar la revolució social perquè el proletariat no està preparat per a la presa del poder,  i, en el interí, propugna l’aliança  amb els partits republicans de la petita burgesia per aconseguir  guanyar les eleccions i formar un govern que porti àmplies reformes socials (llibertat sindical, accés a l’ensenyament)  i polítiques (sufragi universal) que permetin millorar les condicions de vida del proletariat. Aquesta divisió interna dins el partit socialista marxista s’afegeix a la divisió entre els socialistes no marxistes i els marxistes, i entre el socialisme en general i l’anarquisme, debilitant el moviment obrer. Els partits socialistes van trigar en aconseguir un nombre important de diputats, però després de la instauració del sufragi universal masculí pels governs radicals va anar creixent la força del partit socialista en els diferents països europeus fins a convertir-se en alternativa de poder als conservadors entre 1910-1914 ( la primera  gran victòria serà al 1912 quan el SPD es va convertir en el primer partit del Reichstag).
                 Ja s’ha comentat que el moviment anarquista no va arrelar en els països industrialitzats d’Europa però si serà important especialment a Rússia i a Espanya i per això és necessari tenir en compte  la trajectòria del moviment anarquista.
  
                Les controvèrsies internes dels socialisme marxista exigien coordinar les diferents accions dels partits socialistes i al 1889 es va crear la  II Internacional que, entre altres, va establir: el 1r de maig com un dia de jornada de reivindicació obrera (llavors, era la jornada de 8 hores) i va ratificar la condemna a l’anarquisme, encara que no es va arriba r a solucionar el problema de les tendències i la cada vegada més gran oposició entre la facció revolucionària i la socialdemòcrata (revisionista). Al 1903 s’acorda, però, censurar la postura reformista i, per tant, la no participació dels partits socialistes en coalicions amb els partits de la petita burgesia, i no acontentar-se amb simples reformes que milloressin únicament les condicions materials del proletariat. A partir de 1907 hi ha una postura de clara oposició a l’imperialisme.

                   
             Igualment important va ser el sindicalisme, a partir de la creació de sindicats, afavorida pel reconeixement parcial, lent i contradictori del dret d’associació sindical i  la despenalització de la vaga ( 1874, a Gran Bretaña;  1881, a Alemanya;  1884, a França), i la posterior  concentració en grans centrals sindicals (algunes subordinades al partit socialista, altres de tendència anarquista i altres sense connexió amb cap partit). L’actuació del sindicats de classe s’oposava a l’actuació dels sindicats grogs creats per les organitzacions empresarials que utilitzaven el lock-out  i tenien els seus equips per lluitar contra els vaguistes i els sindicats. La gran vaga d’estibadors que va paralitzar el port de Londres a l'agost de 1889 serà l’inici de la creixent força sindical, vagues que duraven mesos (com la dels miners de Gal·les de 1910, que va durar 10 mesos) i en les que van participar milers d’obrers i obreres. L’any 1889 va ser el detonant de la conflictivitat moderna, això és, de la mobilització dels grans sectors del món industrial, miners, siderúrgics, ferroviaris i metal·lúrgics. A Gran Bretanya un total de 25.468 vagues es van registrar entre 1891 i 1910. Només al 1912 va haver un total de 2.834 vagues amb 1.031.000 vaguistes (entre elles, una vaga general en les mines en la qual van participar uns 250.000 miners). A  França, d’una mitjana d'unes 100 vagues anuals en la dècada de 1880 es va passar a unes 1.000 vagues per any entre 1900 i 1910.

         ******

                La pressió de reformistes i revolucionaris explica l’evolució política interna dels països liberals en procés de democratització: s’amplien els drets socials (d'associació i de vaga, protecció contra els accidents laborals –però no seguritat social de malaltia, jubilació i atur-, i el dret a l'ensenyament primari gratuït i obligatori),   i també els polítics (sufragi universal masculí) degut a l’alternança de partits liberals i reformistes (que són els que els impulsen), però sense abandonar la defensa dels interessos del gran capitalisme. Simultàniament  es reforça el poder de l’Estat estenent les seves funcions (creixent militarització per aconseguir l’hegemonia econòmica mundial, control de serveis públics essencials –ferrocarrils, correus -i una nodrida burocràcia –policia, diplomàcia). Per protegir aquests interessos nacionals, internacionalment, es creen blocs d’aliances entre diverses potències (segons veurem més endavant) mentre prossegueix l’expansió colonialista.             

               Als països enrederits d’Europa, l’Estat Liberal encara no està totalment estabilitzat per la debilitat de la burgesia industrial i, consegüentment, pel poder dels terratinents, liberals molt moderats, mentre l’oposició antiliberal és molt més radical (republicans reformistes i obrers revolucionaris marxistes i anarquistes). A Rússia, la transició entre feudalisme i capitalisme encara no ha acabat i les forces revolucionàries  de la burgesia liberal i del moviment obrer lluiten contra l’absolutisme.  

Exercicis sobre l'evolució política interior

• Llegiu el fragment del Manifest Comunista i el còmic que hi ha a continuació:

La historia de todas las sociedades que han existido hasta nuestros días es la historia de la lucha de clases.
            Hombres libres y esclavos, patricios y plebeyos, señores y siervos, maestros  y oficiales, en una palabra: opresores y oprimidos se enfrentaron siempre, mantuvieron una lucha constante, velada unas veces, y otras franca y abierta; lucha que terminó siempre con la transformación revolucionaria de toda la sociedad o el hundimiento de las clases beligerantes (...).
El objetivo inmediato de los comunistas es el mismo que el de los demás partidos proletarios: constitución de los proletarios en clase, derrocamiento de la dominación burguesa, conquista del poder político por el proletariado (...).
El rasgo distintivo del comunismo no es la abolición de la propiedad en general, sino la abolición de la propiedad burguesa (...). En este sentido los comunistas pueden resumir su teoría en esta fórmula única: abolición de la propiedad privada (...).
El proletariado se valdrá de su dominación política para ir arrancando gradualmente a la burguesía todo el capital, para centralizar todos los instrumentos de producción en manos del Estado, es decir, del proletariado organizado como clase dominante, y para aumentar con la mayor rapidez posible la suma de las fuerzas productivas.

                                                                                                                C.Marx y F.Engels: El manifiesto comunista.1848

• Llegiu el còmic següent i responeu les qüestions:

ampliació

             Font:   A.M.Ballarini, A. del Baño, A. Fernández, M. Rosell Trabajos prácticos de historia (2ª parte).Ed. Akal 1980

Qüestions:
Expliqueu el significat dels següents conceptes marxistes :

• lluita de classes
• opressors
• partit proletari
• derrocament de la dominació burgesa
• conquesta del poder polític pel proletariat
• abolició de la propietat privada
• classe dominant
• plusvàlua

 

la I Internacional

• Llegiu el document i responeu les qüestions següents:

Considerando:
Que la emancipación de los trabajadores debe ser obra de ellos mismos, que sus esfuerzos por conquistar su emancipación no deben tender a constituir nuevos privilegios, sino a establecer para todos los mismos derechos y los mismos deberes.
Que el sometimiento del trabajador al capital es la fuente de toda servidumbre: moral, política material.
Que, por esta razón, la emancipación económica de los trabajadores es el gran objetivo al que debe ser subordinado todo movimiento político.
Que todos los esfuerzos realizados hasta aquí han fracasado por falta de solidaridad entre los obreros de las diversas profesiones en cada país, y de una unión fraternal entre los trabajadores de diversas regiones.
Que la emancipación de los trabajadores no es un problema simplemente local o nacional, sino que, por el contrario, interesa a todas las naciones civilizadas, ya que su solución está necesariamente subordinada a su concurso teórico y práctico.
Que el movimiento que se lleva a cabo entre los obreros de los países más industriosos de Europa, al procurar el nacimiento de nuevas esperanzas, advierte solemnemente de no recaer en los viejos errores, y aconseja combinar todos esos esfuerzos aún aislados.
Por estas razones:
Los que abajo firman, miembros del Consejo elegido por la asamblea celebrada el 28 de septiembre de 1864 en Saint-Martin’s Hall en Londres, han tomado las medidas necesarias para fundar la Asociación Internacional de Trabajadores (...)
                  Preámbulo del Acta fundacional de la Asociación Internacional de Trabajadores, (Londres, 1864).

1. Quin objectiu tenia aquesta asociació?
2. Què significa aquesta idea:” que la emancipación de la clase obrera no es una tarea local ni nacional, sino social”
3. En quin tipus de països es preveia l’actuació de la clase obrera?. 
4. Qui va formar part, com a dirigents, de l'AIT? 
5. Explica les raons de  la seva dissolució.

• Compara les dues taules, explica el que sàpigues sobre l'època del Terror i La Comuna de Paris (context històric,
   protagonistes, fets, causes i conseqüències), i estableix conclusions.

                                                     García, M.; Gatell, C.: Història Contemporània. Temps

• Comenteu el text següent:

Tota associació internacional que sota qualsevol denominació  i especialment sota la d'Associació Internacional de Treballadors tingui per principi  l'abolició del dret de propietat, de la família, de la pàtria, de la religió o del lliure exercici de cultes, constituirà, pel sol fet de la seva existència i de les seves ramificacions en el territori francès, un atemptat contra la pau pública.
Tot francès que s'afiliï a l'AIT o doni mostres de simpatia envers aquesta associació serà castigat amb presó de tres mesos a dos anys i amb una multa de 50 a 1000 francs.    
                                                                                                                                 Llei de març de 1872

• Responeu les qüestions sobre els 3 documents següents.

Doc. 1

El proletariado se valdrá de su dominación política para ir arrancando gradualmente a la burguesía todo el capital, para centralizar todos los instrumentos de producción en manos del Estado, es decir, del proletariado organizado como clase dominante, y para aumentar con la mayor rapidez posible la suma de las fuerzas productivas.

                                                                                                            C.Marx y F.Engels: El manifiesto comunista (1848)

1. Situa el context històric del text.
   
2. Explica què significa "centralizar todos los instrumentos de producción en manos del Estado"

           Doc. 2

La burgesia es veu obligada a mentir hipòcritament i anomenar poder de tot el poble, o sigui, democràcia en general (...), allò que és, de fet, la dictadura de la burgesia, la dictadura dels explotadors sobre les mases treballadores. Nomes la dictadura del proletariat pot alliberar la humanitat del jou del capital, de la mentida i de la falsetat, de la hipocresia de la democràcia burgesa, que és dels rics i per als rics, i establir una democràcia per als pobres, és a dir, fer que els beneficis del país siguin patrimoni efectiu dels obrers i dels pagesos pobres, perquè actualment (fins i tot a la república burgesa més democràtica) aquests beneficis són, de fet, inassequibles per a la immensa majoria dels treballadors (...).

                                                                                            LENIN, V.I.: Democràcia i dictadura; 1918

1. Què critica Lenin?.Quins arguments utilitza?.      Defineix democràcia.
2. Què significa "democràcia burgesa" per a Lenin?. A quin tipus d'Estat correspon? (explica les seves característiques)

          
           Doc. 3

La Dictadura del proletariat implica un seguit de restriccions imposades a la llibertat dels opressors, dels explotadors, dels capitalistes. Cal reprimir aquests per tal d'alliberar la humanitat de l'esclavitut assalariada; cal vèncer per la força la seva resistència (...).
Democràcia per a la majoria gegantina del poble i repressió per la força, és a dir, exclusió de la democràcia per als explotadors, per als opressors del poble: heus aquí la modificació que patirà la democràcia en la transició del capitalisme al comunisme.
Tan sols la societat comunista, quan ja s'hagi desfet la resistència dels capitalistes, quan ja no quedin capitalistes, quan no hi hagi classes (...) tan sols llavors desapareixerà l'Estat i podrà parlar-se de llibertat.      

                                                                                                             LENIN, V.I.: L'Estat i la revolució; 1917

1. Què significa "Dictadura del proletariat"?                
2. Quines raons la justifiquen segons l'autor

• Subratlleu les idees fonamentals del text següent i comenteu l'últim paràgraf :

La libertad del hombre consiste únicamente en esto: que obedece a las leyes naturales, porque las ha reconocido él mismo como tales y no porque le hayan sido expuestas exteriormente por una voluntad extraña, divina o humana cualquiera, colectiva o individual.
¿Se desprende de esto que rechazo toda autoridad?. Lejos de mi este pensamiento. Cuando se trata de zapatos, prefiero la autoridad del zapatero: si se trata de una casa, de una canal o de un ferrocarril, consulto al arquitecto o al ingeniero. Para esta o la otra ciencia especial, me dirijo a tal o cual sabio. Pero no dejo que se imponga a mí ni el zapatero, ni el arquitecto ni el sabio. Les escuchó libremente y con todo el respeto que merecen su inteligencia, su carácter, su saber, pero me reservo mi derecho incontestable de crítica y de comprobación. No me contento con consultar una sola autoridad especialista, consulto a varias; comparo sus opiniones y elijo la que me parece más justa. Pero no reconozco autoridad infalible, ni aún en cuestiones especiales; por consiguiente, por respeto que pueda tener hacia la honestidad y la sinceridad de tal o cual individuo, no tengo fe absoluta en nadie. Una fe semejante sería fatal a mi razón, a mi libertad y al éxito de mis empresas; me transformaría inmediatamente en un esclavo estúpido y en un instrumento de la voluntad y de los intereses ajenos.
(...) Me inclino ante la autoridad de los hombres especiales porque me es impuesta por la razón. Tengo conciencia de no poder abarcar en todos los detalles y en sus desenvolvimientos positivos sino en una pequeña parte de la ciencia humana. La mayor inteligencia no podría abarcar el todo. De donde resulta para la ciencia, tanto como para la industria, la necesidad de la división y de la asociación del trabajo. Yo recibo y doy, tal es la vida humana. Cada uno es autoridad dirigente y cada uno es dirigido a su vez. Por tanto, no hay autoridad fija y constante, sino cambio continuo de autoridad y de subordinación mutua pasajeras y, sobre todo, voluntarias.
(...) En una palabra, rechazamos toda legislación, toda autoridad y todas las influencias privilegiadas, patentadas, oficiales y legales aunque salgan del sufragio uiversal, convencidos de que no podrán actuar sino en provecho de una minoría, dominadora y explotadora, contra los intereses de la inmensa minoría sometida. He aquí en qué sentido somos realmente anarquistas.
                                                                    Bakunin: El imperio knotogermánico y la revolución social (1871)

• Llegiu el text següent i expliqueu què és l'acció directa per l'anarquisme.

              L'acció directa vol dir acció dels mateixos obrers, és a dir, acció exercida directament pels interessats. És el treballador qui duu a terme l'esforç per ell mateix; l'exerceix personalment sobre les potències que el dominen per obtenir-ne avantatges reclamats. Gràcies a l'acció directa l'obrer crea ell mateix la seva lluita, és ell qui la mena, decidit a no deixar a uns altres, sinó  a ell mateix, la tasca d'emancipar-lo. La lluita ha de ser de cada dia. El seu exercici pertany als interessats. Així doncs, tenim davant nostre una pràctica quotidiana que va creixent cada dia fins el moment en què, quan arribi a un cert grau de poder superior, es transformarà en una conflagació que nosaltres anomenem vaga general i que serà la revolució social.
                             Discurs de V. Griffuelhes, any 1904. Citat a Dolleans, E.: Hª el movimiento obrero. 1871-1920

 

• (Examen de selectivitat) Llegiu detingudament el text i responeu el qüestionari que l'acompanya:

Nosaltres volem la llibertat i creim que la seva existència és incompatible amb l'existència de qualsevol poder, sigui quin sigui el seu origen i la seva forma i tant és que hagi estat elegit o imposat o que sigui monàrquic o republicà (...).
El mal, als nostres ulls, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el pricipi d'autoritat en si.
Els anarquistes ens proposem ensenyar alpoble a viure sense govern, de la mateixa manera que começa a aprendre a viure sense Déu. També aprendrà a prescindir dels propietaris (...).
No hi ha llibertat sense igualtat!. No hi ha llibertat en una societat on el capital està monopolitzat per una minoria, cada cop més petita, i on no hi ha res que estigui repartit equitativament, ni tan sols l'educació pública, pagada amb diners de tots.

                                                                 KROPOPTKIN, P.: Declaració davant el Tribunal Correccional de Lyon, 1883.

1. Definiu anarquisme
2. Quins principis anarquistes s'esmenten en el text?
3. Expliqueu la posició dels anarquistes respecte a la propietat.
4. Enumeneu algunes figures històriques representantives del moviment anarquista.
5. Les idees anarquistes de l'Estat eren antagòniques a les del socialisme marxista. Per què?.

Font: Generalitat de Catalunya. Coordinació del COU i de les PAAU. Hª del Món Contemporari. Sèrie 6. Opció C

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

 
  Nosaltres considerem que allò que pot constituir precisament la redempció moral de la dona -avui supeditada a la tutela del marit- és el treball, que ha d'elevar la condició de la dona al nivell de l'home (...)
  Mentrestant, molts de nosaltres permetem que (...) quan la dona acaba de deixar la seva sang durant dotze hores per mantenir els vicis del seu explotador, arriba a casa i, en lloc de descans,  troba un altre burgès -company- que amb la més gran tranquil.litat espera que li faci totes les feines domèstiques.                            

                                                                                             Dictamen del Congrés de la CNT, el 1910
1. Indica quina és la idea fonamental del text.
2. Identifica la ideologia del text. Raona la resposta i indica en què t'has basat per deduir-la.

• Responeu les qüestions sobre el text següent:

             En la mayoría de los paises (adelantado el siglo XIX), el trabajo de los niños y adolescentes fue reglamentado. También progresó rápidamente la reglamentación del trabajo de las mujeres. Por lo que se refiere a los hombre adultos, la duración del trabajo se fue limitando poco a poco; primero se hizo en algunas industrias, como la textil, que empleaban un fuerte contingente de mujeres y niños; después en la industria minera, debido a la dureza de este trabajo. Se prohibió el trabajo a ciertas horas, por ejemplo de noche, para mujeres y niñas  (...) A partir del Congreso Socialista Internacional celebrado en París en 1889, la limitación de la jornada laboral a ocho horas se convirtió en una de las principales reivindicaciones del proletariado; y, a partir de ésta época, el mundo obrero hizo del primero de mayo una fiesta internacional del trabajo, cuyo objeto era, especialmente, el conseguir dicha reivindicación. Australia y Nueva Zelanda fueron los países que primero reglamentaron la duración del trabajo (...) En Francia, una ley de 1892 redujo la jornada del trabajo para las mujeres, los muchachos y los niños a diez u once horas, sin que, por otra parte, esta ley fuera aplicada realmente; en 1900 la duración del trabajo se estableció en diez horas en los talleres comunes a mujeres, hombres y niños (...) En Inglaterra, los Comunes votaron, en 1893, el principio de las ocho horas de trabajo en las minas, pero su aplicación no llegó hasta 1909.
                 Existía entre las elecciones y las reformas un estrecho vínculo. Según qué mayoría resultase elegida se iba a conservar o a innovar. (...) Pero una vez en el poder, los reformadores se moderaban. Asistimos, pues, en especial en Francia, a un doble movimiento admirablemente descrito por A.Sigfried: mientras que poco a poco los electores votaban cada vez más a la "izquierda", los partidos de izquierda se deslizaban hacia el centro o incluso hacia la derecha.

                                                                                    DUROSELLE: Europa de 1815 a nuestros días.
 Qüestionari:

1. Comenta la situació política dels països europeus en l'època que correspon al text.
   
2. La legislació laboral a què fa  referència el text, a quin tipus de governs corresponia?.
   
3. Explica resumidament el que sapigueu sobre el socialisme.
   
4. Per què les lleis de caràcter laboral no es cumplien?.
   
5. a)Explica sumàriament la importància de la reivindicació de la jornada de vuit hores.
   b) Quin organisme internacional la va reivindicar i fes un breu resum de la seva trajectòria en el període que estem estudiant.
   c) Quines conseqüències va tenir?. Informa’t de quan es va aconseguir en els diversos països.
6. Analitza la correlació de forces polítiques en el període 1870-1914.
7. Comenta la idea del text: " Existía entre las elecciones y las reformas un estrecho vínculo. Según qué mayoría resultase elegida se iba a conservar o a innovar. (...) Pero una vez en el poder, los reformadores se moderaban"

 

• Responeu les qüestions sobre el text següent.

             Mientras que la sociedad europea, exceptuando Rusia, evolucionaba no sin vacilaciones hacia la democracia, llevaba en si misma un fermento de destrucción: el socialismo revolucionario o internacionalista.
            El socialismo utópico de mediados del siglo XIX, que buscaba la sociedad ideal y pretendía conducir hacia ella a la humanidad, había dejado paso  a tendencias más ásperas, más violentas, más duras y, también, más realistas. El socialismo de Marx -el primer volumen de El Capital data de 1867- rechazaba cualquier moralismo. No quería mejorar la suerte de los obreros en nombre de un bien superior, sino en nombre de leyes históricas implacables que conducirían al proletariado a aplastar a la burguesía capitalista y a tomar el poder. Pero la influencia de Marx -que cuajó después de 1864 en la I Internacional- iba a necesitar mucho tiempo para penetrar en los hechos. Antes de 1870-75, otras teorías rivalizaron con la suya, y en especial el anarquismo de Proudhon y de Bakunin. Todos querían la destrucción del Estado burgués. Pero mientras Marx deseaba sustituirlo inmediatamente por el Estado proletario, dictatorial en su primera fase, Proudhon y Bakunin querían la desaparición del Estado y substituirlo por una vaga federación de comunas. La "Comuna de París" de 1871 sufrió con mayor fuerza la influencia anarquizante que la de Marx.
            Lo que contribuyó en gran manera, más aún que la aparición del "socialismo científico" a cambiar la naturaleza misma del fenómeno fue el hecho de que, por primera vez, el socialismo dejase de ser un asunto de teóricos para encarnarse en la masa obrera. Había hasta entonces un movimiento obrero -las huelgas fueron numerosas en Inglaterra, en Francia y en Alemania, desde los comienzos de la revolución industrial- y doctrinarios separados de la masa.

                                                                                         DUROSELLE: Europa de 1815 a nuestros días.

1. Expliqueu què vol dir l'autor en el primer paràgraf.
   
2. Analitzeu les diferencies entre el socialisme utòpic, el socialisme de Marx i l'anarquisme.
   
3. Què van ser la I Internacional i la Comuna de Paris?
   
4. Comenteu aquesta idea: "No quería mejorar la suerte de los obreros en nombre de un bien superior, sino en nombre de leyes históricas implacables que conducirían al proletariado a aplastar a la burguesía capitalista y a tomar el poder".

• Responeu les qüestions sobre els dos textos següents.

Text 1       
                Malgrat els progressos considerables que la classe obrera ha fet des del punt de vista intel.lectual, polític i econòmic, jo no la considero pas encara prou avançada per exercir el poder polític.
               L’agreujament de la situació económica no s’ha realitzat com el Manifest havia previst (...), el nombre de posseïdors no ha disminuït, sinó que ha crescut. Les classes mitjanes han modificat el seu caràcter, però no han desaparescut de l’escala social (...). Hem de prendre els obrers tal com són. Ni han caigut en el pauperisme de manera tan general com preveia el Manifest, ni són tan exemptes de prejudicis i de defectes com voldrien fer creure els seus admiradors.
                En el domini polític, a poc a poc van desapareixent els privilegis de la burgesia capitalista davant el progrés de les institucions democràtiques. Sota la influència d’aquestes institucions i de la pressió del movimient obrer, ha començat una empenta social contra les tendències explotadores del capital.       
            (...)La conquesta del poder polític per la classe obrera i l'expropiació dels capitalistes (  ...) formen part de la socialdemocràcia. Però per conquerir el poder polñitic són necessaris els drets polítics i el problema més important quant a tàctica que la socialdemocràcia ha de resoldre (...) és el de trobar el millor mitjà per ampliar els drets polítics i econòmics dels obrers alemanys.          

                                                                                      BERNSTEIN, E.: Carta al Congrés de Sttutgart del PSDA, 1898

1. Busca informació sobre l'autor i fes-ne un breu resum.
2. Què vol dir la primera idea del text?
3. Explica a què es refereix l'autor amb : “ En el domini polític, a poc a poc van desapareixent els privilegis de la burgesia capitalista davant el progrés de les institucions democràtiques”.
4. De quin "Manifest" parla?
5. A qui o què critica l’autor?
6. Què proposa?
7. Identifica la ideologia de l’autor.
8. a) Què era el PSDA?
   b) Hi havia homogeneitat ideològica interna?. Raona la resposta
9. Les idees de Bernstein van ser un dels temes tractats en la Segona Internacional:
   a) Identifiqueu a grans trets les idees de Berstein. Amb quin nom es coneix la tendència que va liderar?
   b) Expliqueu els objectius de la Segona Internacional.

Text 2
                El Congrés rebutja, de la manera més enérgica, les temptatives revisionistes encaminades a canviar la nostra tàctica experimentada i victoriosa sobre la lluita de classes, bo i tractan de reemplaçar  la conquesta del poder mitjantçant una dura lluita contra la burgesia per una política de concessions cap al ordre establert.
              La consequència d'una tal tàctica revisonista seria fer d'un partit que persegueix la transformació, tan aviat com sigui possible, de la societat burgesa en societat socialista; d'un partit, per consiguient, revolucionari, en el millor sentit de la paraula, en un partit que es conformaria reformar la societat burgesa.                 

                                                                                                                         Resolució del Congrés d'Amsterdam, 1904

1. Qui es reunia en aquest congrés? Quines posicions es troben enfrontades en aquest document?.
2. Identifica-les i explica les seves característiques.

Considerant que cal prendre noves disposicions per reglamentar les relacions entre les dues cambres del Parlament, que existeix un desig de substituït la Cambra dels Lords, tal i com és actualment, per una segona Cambra de base popular i no hereditària (...) i que si el parlament en el futur ha de dur a terme aquesta substitució per limitar i definir els poders de la segona nova cambra, aquesta llei s’encarregarà de restringir les atribucions de la Cambra dels Lords.
                                                                                                   Parliment Act, 18 d’agost de 1911

1. Qui formava la Cambra dels Lords britànica?
2. Què estableia aquesta acta parlamentària?
3. Creus que correspon a una tendència política democratitzadora?. Raona la resposta
4. Resumeix els canvis que es van donar a europa entre 1871 i 1914 a nivell polític, social i de relacions internacionals.
5. Explica quines varen ser les causes per anar preparant progressivament el camí cap a la 1ª GM, quina va estar la causa desencadenant, i quines aliançes van formar entre els països.

• Observa el quadre de dades següent i respon les qüestions:

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Imperio_alem%C3%A1n

1. Descriu el quadre de dades. A quina conclusió arribes?
2. Comenta la ideologia política dels conservadors, dels liberals, dels socialdemòcrates i dels antisemites.
3. Al 1912, el Partit Social Demócrata Alemany es converteix en la força política amb més diputats. Raona  les conseqüències que aquesta forta presència devia tenir, tant al parlament com en la mateixa organització del partit i en el seu programa.
4. Explica la importància de la figura de Bernstein i la seva influència en l'evolució del marxisme.

                                                                   Política exterior
                                                                                                                                                                 castellano

L'expansió imperialista

• Estudieu la informació del llibre sobre l'expansió colonial (causes, característiques, conseqüències).

• Estudieu els següents apunts:

        Cap al 1850 l’Imperi Britànic era l’únic gran imperi colonial que restava (França, Holanda, Espanya tenien petits territoris) però a partir de 1870 assistirem a una cursa per la conquesta de colònies que conduirà a què al 1914 ja no quedi cap territori per conquerir: el món ja està repartit, en tot cas, el que es podia  fer és un nou repartiment. Diversos factors van determinar l’expansió colonial:

• El desenvolupament del capitalisme monopolista
• El proteccionisme duaner que va limitar el mercatsLa competència provocada pel sorgiment de nous països industrialitzats
• El creixement demogràfic.
• El nacionalisme i la seva política de prestigi (que va determinar la necessitat de conquerir territoris a països que no eren potències industrials -per exemple, Rússia- per tal de desviar greus problemes interns).
• La divulgació d’ ideologies justificatives (esperit missioner, afany científic  per conèixer el món inexplorat, superioritat de la raça blanca)

            Les formes de penetració van ser sempre violentes (guerres colonials en les que pobles sencers van ser aniquilats ). Un cop controlat el territori, el règim administratiu va variar (però sempre va suposar la dominació política i cultural sobre els indígenes) segons el tipus de colònia:

• colònies de poblament, a on va emigrar població metropolitana -els colons- que eren els que s'encarregaven del govern del territori gaudint d'una més o menys autonomia.
• colònies d’explotació, en les quals el control governamental o estava en mans de companyies colonials privades, o era d’administració directa de funcionaris metropolitans, o es tractava de protectorats (en els que es conservava l’administració indígena per les qüestions internes).

           L’explotació econòmica de l’economia colonial estava sota control de la potència conqueridora que considerava la colònia com un monopoli particular, imposant els  preus d’un mercat en què la colònia estava obligada a importar solament productes manufacturats metropolitans i només podia exportar les seves matèries primeres i els aliments tropicals a la metròpoli (el Pacte colonial). Les úniques indústries permeses eren les extractives i la inversió de capital que els colonitzadors var fer  eren per facilitar aquella explotació (construcció de ferrocarrils i ports, agricultura de plantació).

            Els efectes que sobre els pobles indígenes va suposar la colonització van ser diversos i profunds i, en general, negatius:

• dependència econòmica i transformació de part de les economies agràries d’autoconsum en agricultures de monocultius destinats a l’exportació
• destrucció de l’artesania local (que feia la competència a les manufactures metropolitanes)
• oficialment es va abolir l’esclavitud encara que en molts casos es va mantenir un règim de treball forçós (a l'India els britànics van legislar contra el matrimoni entre nens, contra la cremació de las vídues en las pires funerals dels marits morts i contra l'infanticidi de les nenes).
• conversió de les societats tradicionals de clans i tribals en  societats estamentals en les que la població colonitzadora, els colons, tenien uns drets (socials i polítics) dels que estava exclosa la població indígena (excepte en els casos dels nadius aliats als dominadors)
• reducció de malalties tradicionals contagioses (lepra, paludisme).
• destrucció de tradicions i valors de la cultura indígena mentre s’imposava la cultura europea (llengua, religió, costums)

            La colonització i el manteniment de les colònies per a les potències conqueridores va suposar costos elevats per l'Estat (administració, exèrcit...) encara que grans guanys econòmics derivats del Pacte colonial i de l’apropiació de les riqueses naturals de la colònia (terres, mines...), dels que es van beneficiar la classe dominant especialment, però que també van permetre millorar el nivell de vida del proletariat, ja que els empresaris capitalistes van poder fer concessions en forma d’augments salarials als treballadors metropolitans i així donar una resposta a les exigències obreres per tal d’evitar la revolució (objectiu que, finalment,  van aconseguir). Però la conquesta colonial va augmentar les rivalitats entre les potències conqueridores circumstància que conduiria a la I Guerra Mundial.

*******

                  Les relacions internacionals europees en el període que estudiem estaran marcades per l’inici de la preponderància d’Alemanya,  el problema dels nacionalismes als Balcans (incitats pels desitjos anexionistes de Rússia i Àustria-Hongria davant la debilitat de l’Imperi Turc), i, naturalment, els problemes produïts per l’expansió imperialista. D’aquesta situació es derivaran aliances internacionals dirigides en el primer període per Bismark (per aconseguir l’aïllament de França i consolidar la unificació d’Alemanya)  i, a partir de 1890, quan s’aguditzen les rivalitats (degut a què l’Alemanya de Guillem II inicia la política  d’intervenció colonial i Gran Bretanya abandona la política de no intervenció en els assumptes continentals), es crearan la Triple Entente (Gran Bretanya-França-Rússia) i la Triple Aliança (Alemanya-Itàlia- Àustria-Hongria)  prefigurant ja una situació prebèl·lica. El període de “la pau armada”, 1905-1914, coneix amenaces constants de guerra europea que estarà  a punt d’esclatar en diverses crisis abans de la de 1914.

Exercicis sobre el colonialisme i les relacions internacionals

• Comenteu el text següent:

La bona notícia de l'ocupació d'Alger ha portat als cors de tots els missioners el més gran desig d'anar a sembrar en aquesta terra inculta; em demanen amb molta insistència que us sol.liciti a vós el permís per anar a predicar la fe als països conquerits.

                      Bisbe de Marsella, 1830. (Extret de Trepat, C.; Freixenet D. i altres: Ciències Socials; ed. Barcanova)

• Responeu el qüestionari sobre el text següent:

El imperialismo contemporáneo surgió precisamente en la segunda mitad del siglo XIX, cuando las fuerzas productivas, especialmente la industria, alcanzaron un alto nivel de desarrollo, que impulsó la búsqueda de nuevos mercados para los productos, materias primas más abundantes y baratas y un espacio económico en el que pudieran fructificar los capitales excedentes. Habida cuenta de las rivalidades existentes entre las grandes potencias europeas, esas ventajas sólo podían encontrarse en los paises lejanos y atrasados, demasiado débiles, sin conciencia nacional y sin medios técnicos adecuados para resistir el asalto de la Europa industrializada. (...)
En la segunda mitad del siglo XIX, y más concretamente a partir de 1870, se inició el gran salto hacia adelante de la expansión colonialista europea. En menos de treinta años, la fiebre colonial llegó a todos los confines del globo. Gran Bretaña y Francia extendieron y consolidaron sus dominios en Asia, al mismo tiempo que se lanzaron a la gran aventura africana. La Alemania de Otto von Bismark (1815-1898), expoleada por un desarrollo sin precedentes, patrocinó el reparto de Africa. Los holandeses perfeccionaron sus métodos de explotación en Insulindia (hoy Indonesia), y el rey Leopoldo II, de Bélgica, hizo instalar en el Congo (hoy Zaire) un "Estado independiente". A partir de 1898, tras apoderarse de Puerto Rico, Cuba y Filipinas, el gobierno de Estados Unidos desencadenó un huracán imperialista. En España, las empresas africanas se consideraron una cuestión de prestigio y ofrecieron a la opinión pública conservadora la impresión de que la Reconquista proseguía más allá del estrecho  de Gibraltar.
Numerosas hipótesis se han avanzado para explicar o justificar el fenómeno, pero la mayor parte de ellas carecen de consistencia. algunos especialistas han hablado de la presión demográfica europea, que produjo una emigración ultramarina de un millón y medio de personas por año; pero la verdad  es que el colonialismo fue ensalzado y propugnado por paises que no contaban con un excedente demográfico. En Francia se esgrimió con orgullo su misión civilizadora, mientras que en Gran Bretaña, por boca del escritor Kipling se proclamaba que la conquista y explotación de las colonias formaba parte de la "pesada carga del hombre blanco". (...) Los paises colonialistas han pretendido enmascarar sus objetivos, esencialmente mercantiles o estratégicos, y han insistido enfáticamente en los beneficios aportados por el "pacto colonial" a los paises colonizados; la inconsistencia de estos argumentos no quiere decir, desde luego, que los efectos del colonialismo hayan sido exclusivamente negativos.
La Europa industrializada, imposibilitada de evitar la competencia entre sus diversos Estados, se vio impulsada a la expansión porque necesitaba productos alimentarios, materias primas y nuevas fuentes de energía, pero también nuevos mercados para su industria, con el fin de evitar la recesión económica y el paro laboral...Las colonias llamadas tropicales fueron mercados esenciales para los excedentes de la industria europea; sin ellas, Europa hubiera tenido que enfrentarse con el fantasma de la revolución social....Consideraban que aquellas no sólo eran una solución para superar las rivalidades entre las grandes potencias, sino también para resolver la mayor parte de los problemas sociales y económicos de una Europa industrializada y proteccionista.    
             
                                                                                   MADRIDEJOS, M.: Colonialismo y neocolonialismo

1. L'autor parla de "la extraordinaria expansión europea de la segunda mitad del siglo XIX, en sus diferentes manifestaciones". Comenta:
   a) les causes de l'emigració europea.
   b) el significat i les causes de: "la exportación de capitales", "la explotación de las tierras y los pueblos colonizados" i "el fantasma de la revolución social".
   c) explica en què consisteix "la dominación política" i la "hegemonía cultural" a què es refereix l'autor.
   
2. Comenta les conseqüències de la colonizació per als colonizats.
3. Quines conseqüències demogràfiques va tenir la disminució de la taxa de mortalitat a l'Àfrica a partir de la colonització?:
   
4. Des de quina ideologia o forces polítiques es defensava l'expansió colonial?.
5. Feu un esquema de les causes de l'imperialisme.
6. Tots els països que van conquerir territoris colonials eren primeres potències industrialitzades?. Raona la resposta, explica les raons i posa algun exemple.
7. Totes les grans potències industrialitzades van conquerir territoris?. Raona la resposta, explica les raons i posa algun exemple.
8. El terme imperialisme és un concepte genèric o s'ha d'aplicar exclusivament a una època determinada? Raoneu la resposta.

•  Llegiu detingudament el text i responeu el qüestionari que l'acompanya:

12 de setembre de 1882
            Em pregunteu què pensen els treballadors anglesos de la política colonial (..) doncs bé, exactament el mateix que pensen de la política en general; exactament el que pensen els burgesos. Ací, ja ho sabeu, no hi ha cap partit obrer; només hi ha conservadors i radicals liberals, i els obrers es mengen alegrement llur part del que produeix el monopoli d'Anglaterra sobre el mercat mundial i en el domini colonial. Segons el meu parer, les colònies pròpiament dites, és a dir, els països poblats amb elements d'arrel europea, Canadà, el Cap, Austràlia, esdevindran tots independents; en canvi, els països sota simple dominació i poblats d'indígenes, India, Algèria, i les possessions holandeses, portugueses i espanyoles, hauran de ser provisionalment confiats a la cura del proletariat i conduïts a la independència tan ràpidamente com es pugui.

                                                  Fragments d'una carta d'Engels a Kautsky a Cartes sobre el Capital de Marx i
                                                  Engels. Barna, Ed. de Materials 1967

1. Qui eren Engels i Kautsky?
2. De quin assumpte tracta la carta?
3. Comenta les frases: " Ací, ja ho sabeu, no hi ha cap partit obrer; només hi ha conservadors i radicals liberals" i "els obrers es mengen alegrement llur part del que produeix el monopoli d'Anglaterra sobre el mercat mundial i en el domini colonial".
4. Quin objectiu proposa Engels?
   

• Llegiu el text següent, observeu la caricatura i responeu les qüestions:

Tots dos països (EUA i Japó) van reclamar els seu paper en la conquesta colonial, i ho van fer, sobretot, a l'àrea que ells creien que els corresponia amb més dret que als europeus. Els japonesos veien en el Pacífic i en tot el continent asiàtic la seva àrea natural d’expansió, mentre que els Estats Units tenien com a objectiu principal el domini econòmic del continent americà. (...) A l'últim terç dels segle XIX, (...) l’imperialisme americà va presentar una originalitat que el va diferenciar de la resta de potències imperialistes i que va preludiar el tipus de domini colonial del segle XX: el neocolonialisme. Aquest es caracteritza no tant per la conquesta colonial i el control polític directe, sinó per la influència i la submissió econòmica (....) utilitzant governs dèbils i corruptes de les oligarquies locals i fent intervenir els marines quan hi veien perillar els seus interessos.   (...) El Japó va iniciar la seva industrialització a partir de la revolució Meiji (1867-1912) i, paral·lelament al seu creixement econòmic, es va produir l’inici del seu expansionisme territorial.   García, M.; Gatell, C.: Història contemporània. Temps ed. Vicens Vives Expliqueu les diferències entre el colonialisme i el neocolonialisme. A quina cronologia corresponen? Quin tipus va practicar EUA a finals dels segle XIX?. On?. Com es diuen els països que que es troben sota la influència econòmica d'una potència industrial però conserven la seva independència política? Al llarg del segle XIX, va conquerir EUA algun territori per la força de les armes?. Raona la resposta. Expliqueu el que sabeu sobre la revolució Meiji. Què significa la caricatura adjunta? Quan la situaries?. Raona la resposta. Quina ideologia deu tenir l'autor de la caricatura?

•  Llegiu els textos següents i comenteu el text 1:

•  Observeu el mapa següent i responeu les qüestions:

1. Cronologia del mapa. Poseu un títol.
2. Escribiu a quin país correspon cada color de la llegenda. Indiqueu el nom dels països numerats.
3. Identifiqueu a quin tipus de països correspon el color assenyalat per la fletxa i què significa.
4. Expliqueu les causes d'aquesta distribució territorial a l'Àfrica.
5. Què va establir la Conferència de Berlin (1884)?
6. Al mapa hi podeu veure representades les possessions britàniques principals a l’Àfrica i les seves zones d'expansió:
   1. Digueu què foren i dateu: la guerra anglo-boer i l'incident de Fashoda.
      
   2. Hi ha dos tipus de colònies amb població europea permanent i abundant que s'anomenen dominis. Citeu-ne alguns dins de l'imperi Britànic representat al mapa.
      
   3. Distingiu entre "colònia" i "protectorat". Poseu-ne alguns exemples.On, quan i per què es dóna la guerra anglo-boer?.
      
   4. Els anglesos volien establir a l'Àfrica un imperi continu de la colònia del Cap a Egipte: Quina colònia ho impedia?. A qui pertanyia?
   5. El Regne Unit disposava d'una sèrie de ports o enclavaments colonials a la ruta de l'India. digues quins eren aquests enclavaments.
7. Per tal de garantir un territori de seguretat al voltant de l'India, els anglesos van haver de rivalitzar amb França i Rússia.
   1. En quins territoris es concreta aquesta rivalitat?Quan i per què es dóna la guerra de l'opi? I la guerra dels sipais?
   2. Quan i per què es van donar les revoltes dels Cent Dies i la guerra dels boxers?
8. Quines postures adoptaren les formacions polítiques dels països colonialistes davant el fenòmeno de l'imperialisme? A les colònies sorgiren a  finals del s. XIX i començaments del XX alguns moviments anti-imperialistes. Quin exemples hi ha a l'India?
   
9. Qui fou Abd el Krim?
   
10. Quines eren les idees de Lenin sobre l'imperialisme?
11. ¿A quina década del s. XX aconseguiren la independència la major part dels països africans?.

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Anglaterra hi té un doble interès (en el canal); hi té un interès comercial predominant, perquè el 84% del comerç que passa a través del canal és comerç britànic, i hi té un interès polític predominant a causa del fet que el canal és el camí principal cap a l'India, Ceilan, els estrets i la Birmània britànica., on 250.000.000 d'éssers viuen sota el nostre govern; i també  la Xina, imperi encara més enorme. És també un dels camins cap el nostre imperi colonial a Austràlia i Nova Zelanda.
                                                     Discurs de sir Charles Dilke a la Cambra dels Comuns, 25 de juliol de 1882.

1. Al 1869 s'havia obert al trànsit el canal de Suez. Quins interessos enfrontaven França i la Gran Bretanya a la zona?.
2. Aquest enfrontament arribà a l'incident de Fashoda, en quin any?
   
3. Quins productes principals s'intercanviaven en el comerç entre Gran Bratnya i l'India?

•Llegiu el text següent i contesteu les qüestions.

El colonialisme britànic va optar per una política d’administració indirecta allà on va trobar alguna mena d’organització o personal precolonial fàcilment identificable amb els seus interessos; la utilització de persones intermèdies per exercir el control directe tenia l’avantatge que les colònies, fins i tot després d’obtenir la independència, es trobaven dotades d’una mínima administració i d’un personal polític, en molts casos sorgit de les elits locals i educat a les universitats britàniques, favorable als interessos de l’antiga metròpoli, disminuint el risc de possibles ruptures. [...]
La política colonial desenvolupada per França en el seu imperi va ser molt diferent. El principi seguit va consistir en l’assimilació, basada en la unió cada cop més estreta entre les colònies i la metròpoli, que es traduïa en un intent d’absorció dels nadius de les colònies per la llengua, la cultura i la civilització franceses. Contra l’administració indirecta britànica, França va optar per l’administració directa de les seves colònies a tots els nivells. [...]

                                                          SANAHUJA, J. M., «Los regímenes políticos del Tercer Mundo»
                                                          Geografía de la sociedad humana. Barcelona, 1982

1. Resumiu les idees principals del text i indiqueu a quin context històric fa referència. [1,5 punts]
   
2. Expliqueu les diferents modalitats d’ocupació, d’administració i d’explotació utilitzades per les potències europees durant l’època imperialista i citeu-ne algun exemple. El text parla dels avantatges del model colonial britànic. Quines conseqüències podia tenir el model francès? [1,5 punts]
   
3. Enuncieu els factors que van impulsar les potències europees a ocupar els territoris colonials i indiqueu les etapes més significatives del repartiment d’Àfrica. Quins eren els principals objectius de francesos i britànics en aquest continent? [2 punts]
   
                   Font:  SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

 

•  Comenteu el text següent: "En la repartició del mundo no-europeo entre las potencias europeas, Alemania siempre ha salido perjudicada. La cuestión de si podemos convertirnos en potencia más allá de los mares, decide nuestra existencia como nación europea. Ante la terrible perspectiva de un mundo repartido entre Rusia e Inglaterra, verdaderamente, no sabemos lo que sería más inmoral y espantoso".                     Guillermo II (fragment d'un discurs), 1896

• Comenteu el text següent:

Es la británica la más grande de las razas dominantes que el mundo ha conocido y, por consiguiente, el poder determinante en la historia de la civilización universal. Y no puede cumplir su misión, que es crear el progreso de la cultura humana, si no es merced a la expansión de la dominación inglesa. El espíritu del país tendrá fuerzas para cumplir esta misión que nos ha impuesto la Historia y nuestro carácter nacional. [...] El Imperio británico, firmemente unido, y los Estados Unidos deben juntos asegurar la paz del mundo y asumir la pesada responsabilidad de educar para la civilización a los pueblos retrasados.
                                                           Joseph Chamberlain , ministre de Colonias británico. 1895.

• Llegiu els  dos textos següents i feu un breu comentari:

           Text 1                                                  Brusel.les, 16 de Juny de 1897

(...) La tasca que els agents de l'Estat han d'acomplir al Congo és noble i elevada. Els correspon de proseguir la civilització de l'Àfrica Equatorial. Cara a cara amb la barbàrie primitiva, lluitant contra costums terribles, de milers d'anys d'antiguitat, el seu deure és modificar gradualment aquests costums. Han de posar la població sota les nostres lleis, la més urgent i saludable de les quals és, sens dubte, la del treball.
Als països no civilitzats cal, segons la meva opinió, una autoritat ferma a fi de fer acostumar els natius a les pràctiques de la civilització que són completament contràries als seus hàbits. Per això cal ser, alhora, ferm i paternal.             
                                                                                            Carta del rei Leopold  II als Agents de l'Estat del Congo

             Text 2                               Entrevista a  Adam Hochschild (que ha escrito un libro sobre el Congo):

-“El origen del libro es una cita de Mark Twain en la que hacía referencia a que en el Congo había habido entre cinco y ocho millones de muertos.  Lo que me llamó la atención fue la nota a pie de página que explicaba que Twain había hecho el comentario durante la campaña mundial contra los asesinatos de masas en Congo. Me dejó perplejo que yo jamás hubiese oído hablar de ello, pese a que había estado una docena de veces en África como periodista y había escrito mucho sobre temas de derechos humanos. ¿Por qué desconocía esta historia? Y mi perplejidad aumentó cuando durante la investigación que inicié descubrí que este asunto había sido el gran escándalo de derechos humanos en la década de 1900, con una repercusión enorme. Me fascinó la idea de descubrir por qué el mundo lo había olvidado tan rápidamente.
         Claro que la historia del Congo no es el peor episodio de la historia colonial. Creo que hay muchos competidores para hacerse con esta distinción. El número de muertos entre los indios americanos durante la expansión de Estados Unidos hacia el oeste supera a los de Congo. Y los aborígenes de Tasmania fueron completamente aniquilados durante la colonización británica.
         Mi libro puede ayudar a comprender lo que sucede en África en la actualidad. Es un continente cuya historia ha consistido durante cientos de años básicamente en ser saqueado por extranjeros. Primero el comercio de esclavos, tanto el Atlántico como el que abastecía al mundo árabe; después, el colonialismo europeo. Ser sometido a un saqueo constante durante siglos no es una buena preparación para construir democracias sólidas. Sin embargo, creo que es importante no echar todas las culpas al colonialismo. África era un lugar muy violento antes de que llegasen los europeos, no era un paraíso". (...)
-Hay historiadores, sobre todo belgas, que aseguran que no hubo masacres en Congo.
-A ningún país le gusta pensar en sí mismo como perpetrador de un asesinato de masas. Y ningún país analiza los periodos vergonzosos de su pasado, a menos que se vea forzado a hacerlo. Cuando yo era un estudiante de secundaria en Estados Unidos en los años cincuenta, en los libros de texto se hablaba muy poco de la esclavitud, excepto como causa de la guerra civil. Y no se decía prácticamente nada del genocidio de los indios americanos. En la actualidad esto ha cambiado, en parte gracias al movimiento de los derechos civiles de los años sesenta. Si en Europa hubiese 30 millones de personas de ascendencia africana, luchando por conseguir sus derechos, se hablaría mucho de la historia de África.
-¿Por qué cree usted que hoy en día el rey Leopoldo no está considerado como un criminal de la talla de Hitler o Stalin?
-Si los millones de personas que murieron bajo su régimen no hubiesen sido congoleñas, sino norteamericanas, o españolas, estoy seguro de que se le situaría en la misma categoría que a Stalin o Hitler. (...)
El protagonista del libro de Hochschild es Leopoldo II, rey de los belgas. Y este hombre empezó a obsesionarse con la idea de poseer una colonia. Intentó comprar Filipinas y Canarias a los españoles, y finalmente fijó su mirada en África.
La idea definitiva se la dio la gesta del explorador Stanley, que cruzó África de este a oeste hasta llegar a la desembocadura del río Congo. Por fin alguien había logrado adentrarse en ese territorio ignoto y había salido con vida para contarlo. Leopoldo contrató a Stanley, compró terrenos a las tribus que habitaban a orillas del río Congo y obtuvo el beneplácito de las potencias occidentales para colonizar el territorio.
Congo era rico sobre todo en marfil y caucho, y para conseguirlos con costes mínimos se instauró un reino de terror en el que los nativos eran obligados a trabajar a cambio de nada. Se aplicaban castigos, como la amputación de manos; se secuestraba a la madre o a un hijo pequeño para obligar al resto de los miembros de la familia a trabajar; se imponían cuotas de caucho a los poblados y si no las entregaban, eran arrasados; se reprimía los amotinamientos a sangre y fuego... Se calcula que en los 21 años bajo el yugo de Leopoldo la población autóctona se redujo a la mitad; el número de muertos pudo alcanzar los diez millones.
                                                                                  MAURICIO BACH:  LA VANGUARDIA   05/04/2002

• Busca informació sobre Stanley i llegeix el text 1, després, comenta el text 2:

Text 1
“Una piragua enorme viene disparada contra mi lancha como para abordarnos. A la distancia de unos cincuenta metros vira y, al estar casi frente a nosotros, los guerreros de proa arrojan vociferando sus lanzas. Mas el ruido queda ahogado por nuestras salvas de fusilería. La sangre nos arde en las venas. Es un mundo despiadado, y por primera vez sentimos un odio hacia la canalla asquerosa y voraz que lo habita. Por eso levantamos el ancla y nos lanzamos en persecución de los caníbales.”
                                                                                    Stanley, H.M.: A través del Continente Negro (1878)

 

Text 2
           Henry M. Stanley, comandant de l'expedició de l'Alt Congo*, i els reis i caps de Ngombi i Mafela, reunits en conferencia al sud de Manyenya, conclouen, després d'un examen minuciós, el tractat seguent:

1. Els caps de Mafela i de Ngembi reconeixen, d'acord amb els seus desitjos, que l'Associació Internacional Africana s'estableixi en els seus paisos per al progrés de la civilització i del comerç. De comú acord, els seus hereus i sucessors cedeixen ara i per sempre a l'Associació la sobirania i tots els drets de govern sobre els seus territoris.
3.  Els caps afirmen que aquest país els pertany totalment, que en poden disposar lliurament, i que no han contret, ni ho foran en el futur, cap tractat de concessió o venda de cap part d'aquest territori als estrangers sense permis de l'Associació. Tots els camins terrestres o vies fluvials que travessen el territori, els drets d'imposar peatges, els drets de pesca, les mines i els boscos són d'absoluta propietat de l'Associació.
4. L'Associació Internacional Africana es compromet a pagar als caps de Ngombi i Mafela una peça de tela cada mes a cadascun, i els caps declaren, mitjançant aquest tractat, que accepten aquest lliurament mensual com a compensació plena de tots els drets lliarats a l'Associsció.
5. L'Associació Internacional Africana promet: no prendre als indígenes del país cedit cap terra ocupada o conreada, tret que no hi hagi acord; promoure amb totes les seves forces la prosperitat del país; protegir els habitants contra tota intrusió o opressió estrangera, com també autoritzar els caps a usar la seva bandera, a resoldre els judicis locals i a mantenir sota la seva autoritat els indígenes.   

*NOTA: Stanley, en aquell moment, era representant de l'Associació Internacional Africana, empresa del rei Leopol II de Bèlgica.
                                                                          Stanley, H.M.: El Congo y la fundación de su Estado Libre (1885)

• Comenteu els textos següents:

Text 1
          Art. 1. El govern de S.M. Imperial el Xa de Pèrsia garanteix al concessionari pels presents pactes, un privilegi especial i exclusiu de buscar, obtenir, explotar, refinar i comercialitzar el petroli, el gas natural, l’asfalt (...) en tota l’extensió de l’Imperi persa per una durada de seixanta anys. (...)
         Art. 3r. El govern de S.M. Imperial el Xa de Pèrsia otorga gratuïtament al concessionari totes les terres incultes que pertayen a l'estat i que els inginyers del concessionari creguin necessàries per a la construcció de totes les instal.lacions o d'una part"
                                                                        NOUSCHI, A.: Luttes petrolieres au Prochain Orient.
Text 2
            La natura ha creat una raça d'obrers. És la raça xinesa, d'una habilitat manual meravellosa i sense gairabé cap sentiment de l'honor. Governeu-la amb justícia i en treureu un bon profit per a la raça conqueridora. Una raça de treballadors de la terra són els negres: sigueu amb ells bons i humans i tot marxarà en ordre. Una raça de mestres i soldats, aquesta és la raça europea. Que cadascú faci allò per a què ha estat creat i tot anirà la mar de bé.

                                                                            RENAN, E.: La reforma intel.lectual i moral, 1871.

 

• Responeu les qüestions sobre el text següent:

«Estaba ayer en el East End (barrio obrero) y asistí a una reunión de parados. Escuché fuertes discusiones. No se oía mas que un grito: "pan, pan". Cuando regresé a mi casa me sentí todavía más convencido de la importancia del imperialismo (...). Para salvar a los cuarenta millones de habitantes del Reino Unido de una mortífera guerra civil, nosotros, los colonizadores, debemos conquistar nuevas tierras para instalar en ellas el excedente de nuestra población y encontrar nuevas salidas a los productos de nuestras fábricas y minas. El imperio, como he dicho siempre, es una cuestión de estómago. Si quereis evitar la guerra civil debereis convertiros en imperialistas »

                                                                                                               Sir Cecil Rhodes, 1895
                                                      Citado por Lenin, W. en El imperialismo, fase superior del capitalismo, 1917

1. Qui foren Cecil Rhodes i Lenin? Cecil Rhodes era noble?. Raona la resposta.
2. A quina classe pertany?
3. Amb quina ideologia el relaciones?
   
4. A qui es dirigeix en aquest document?. Què defensa? Amb quins arguments?
5. Què van ser les guerres colonials?

Font: text d'un examen de selectivitat de la Generalitat de Catalunya. Coordinació del COU i de les PAAU. Hª del Món contemporani. Sèrie 1 opció C.
Les qüestions de la prova són les següents:

1. Resumiu el sentit del text
2. Qui foren Cecil Rhodes i Lenin?
3. "El imperio, como he dicho siempre, es una cuestión de estómago. Si quereis evitar la guerra civil debereis convertiros en imperialistas" -diu Cecil Rhodes. Analitzeu el sentit d'aquesta frase.
4. Indiqueu altres factors impulsors de l'expansió colonial europea i de l'imperialisme.
5. El terme "imperialisme" és un concepte genèric o s'ha d'aplicar a una època històrica determinada?. Raoneu la resposta.

• Responeu les qüestions sobre el text següent:

“La política comercial es hija de la industrialización (...) El consumo de Europa está saturado: es imprescindible descubrir nuevos filones de consumidores en otras partes del mundo. Inglaterra tomó la delantera en el movimiento industrial moderno porque fue la primera en prever tan lejanos horizontes (...). Para impedir que la empresa británica obtenga en su exclusivo provecho los nuevos mercados que están abriéndose a los productos de Occidente, Alemania combate a Inglaterra con su inconveniente e inesperada rivalidad en todas las partes del globo. La política colonial es una expresión internacional de las leyes de la competencia”.

                                                                                                         Ferry,J.: Tonkin et la mére patrie, 1890.

1. Busca informació sobre Jules Ferry i fes un bre resum
2. A quina classe pertany?
3. Amb quina ideologia el relaciones?
   
4. Què defensa en aquest text? Amb quins arguments?
5. Quina postura adopta davant Gran Bretanya i Alemanya?

• Comenteu el mapa següent:

• Llegiu els textos següents:  

               Text 1                                           Esclavitud i colonialismo en África  

              África queda repartida en los años ochenta del siglo pasado y ya en los sesenta del nuestro estalla la  independencia. El colonialismo,  por lo tanto, duró unos setenta años. Los historiadores coinciden en afirmar que el comercio de esclavos, que duró más de trescientos años, fue una desgracia mucho mayor para Africa queel colonialismo.El proceso de despojar a Africa de sus gentes empezó en el siglo XVI y no se detuvo hasta principios del XIX. Este proceso no sólo disminuyó  la ya de por sí escasa población del continente, sino que también provocó un estancamiento  económico total. Africa no pudo desarrollarse, pues le fueron arrebatados sus habitantes más fuertes, sanos y jóvenes. Los del Africa atlántica fueron a parar a Europa y a América; y los de la oriental, a los paises árabes. Asi, el hombre cayó por debajo del valor del caucho,del algodón o del oro, se convirtió en un animal de caza: de ahi el complejo africano de inferioridad. La psicología del hombre conquistado, colonizado, maltratado, envilecido y reducido a la nada ha formado su vísion del mundo: por eso el africano lo contempla a través del prisma de la raza. El comercio de esclavos se hizo en condiciones mucho más primitivas que la explotación colonial. La primera época de la colonización fue muy brutal, pero en el siglo XX aparecieron inversiones y planes de desarrollo. El colonialismo pasa entonces por una etapa de evolución favorable hasta el momento en que se retira. voluntariamente en la mayoría de los casos. Emitir juicio de valor sobre el colonialismo resulta, por lo tanto, una tarea compleja; enjuiciar el comercio de esclavos no deja lugar a dudas: fue una atrocidad. (...)                                                                                                                                                Responsabilidad de Occidente                                                     
           Occidente arrastra la culpa de toda la historía de la esclavitud, el colonialismo y el poscolonialismo. Occidente no sólo es el responsable de la configuración del África independiente, sino que también lo es de sus fracasos, pues al abandonarla dejó muchos problemas sin resolver. La situación fue  especialmente  grave en las colonias de aquellos paises europeos, como  Portugal, Italia, Bélgica, que en su tiempo adolecían de debilidad interna y que soñaban con un poderío colonial mas por el prestigio internacional que por razones económicas. Incluso Polonia, a través de la Liga  Marítima y Colonial, había reclamado colo nias en Madagascar, Angola. Liberia...
   Los países europeos débiles enviaron primero a Africa a marginados sociales, a hombres de los bajos fondos, a los más miserables: en las calles de Luanda vi con mis propios ojos a  mendigos blancos; eran portugueses. Luego abandonaron el continente africano en un ambiente de gran pánico, llevándose todo lo  posible, y no dejaron tras de si ni infraestructuras ni cuadros de profesionales. De manera que en el momento mismo de nacer, los jóvenes estados africanos no estaban preparados para la  vida. Este estado de cosas era muy propicio para el caos, los disturbios, el florecimiento de la corrupción... 
  
                                                                            RYSZARD KAPUSCINSKI . La Vanguardia. 10-12-1996

 

  Text 2
              Para explotar convenientemente las colonias, los países metropolitanos han de tender al máximo beneficio, de acuerdo con las leyes capitalistas; pero lo corriente fue hacerlo mayor mediante la superexplotación de la mano de obra indígena, cuyas condiciones de vida no se atendieron en absoluto, a sabiendas de que sería fácilmente sustituida por procedimientos brutales y expeditivos. (En la construcción de 140 km de ferrocarril en el Congo murieron 17.000 negros.)
             «Llegué a Brazaville en agosto de 1920. Algunas semanas antes, una expedición de policía había exterminado a 528 indígenas, hombres, mujeres y niños, según el diario de ruta de los oficiales que la mandaban.
               Esta hecatombe no había conmovido a nadie, ni al gobernador de la colonia ni al gobernador general interino, ni al comandante general de las tropas. Antes bien, las autoridades militares solicitaban al ministerio de la guerra recompensas para los oficiales que habían causado tal matanza.»

                   Víctor AUGAGNEUR, gobernador general de colonias: Errores y brutalidades   coloniales, en                     Documents d'histoire vivante, dossier VII, ficha 10.)

 

• Llegiu i comenteu algun dels textos següents:

Text 1             
          L'any 1883 els francesos van demanar al cap Lat Dior, del territori Kajoor (l'actual Senegal), I'autorització per construir un ferrocarril que travessaria el seu país. El cap Lat Dior va respondre  al primer ministre francès, M.Clemenceau,  de la següent manera:
           Mentre jo visqui, sapigues-ho bé, m'oposaré amb totes les meves forces a la construcció d'aquest ferrocarril. [...] Per això, cada vegada que rebré de tu una carta relativa al ferrocarril, jo et respondré sempre no, i mai no et donaré una altra resposta. Fins i tot quan jo dormi, el meu cavall Malaw et donarà la mateixa resposta.

Text 2
          Machemba, cap yao de Tanganyika (dins l'actual República Unida de Tanzania), va declarar al comandant Von Wissmann el 1890:
He prestat atenció al vostre missatge sense trobar raó per obeir-vos; prefereixo morir abans de fer-ho [...]. Si el que desitgeu és l'amistat, estic a punt per oferir-vos-la, avui i sempre; pero quant a ser el vostre súbdit [...], no m'hi puc decidir [...]. Si el que desitgeu és la guerra, hi estic a punt, però ser el vostre súbdit, mai! Jo no caic als vostres peus, ja que sou una criatura de Déu igual que jo [...]. I, jo sóc soldat aquí, a la meva terra. Vós sou soldat allà, la vostra. I, ja ho veieu, no us dic que m'hagiu d'obeir, ja que sé que sou un home lliure.

Text 3
              A  Moçambic, el makonbe (cap) Hanga  va explicar els propòsits següents, el 1895, a un visitant blanc: Veig com els blancs penetren cada vegada més a l'Africa; pertot arreu, al voltant del meu país, les societats són a la feina. Caldrà que el meu país també adopti aquestes reformes, i jo estic a punt per portar-les-hi. M'agradaria molt veure bones carreteres i bones línies ferries. Pero els meus avantpassats eren makonbe, i makonhe vull ser jo.

Text 4                                            
               “Cuando supimos que un hombre de carne blanca venía por el Luaba nos quedamos atónitos. Permanecimos quietos. Durante toda la noche, el tam tam nos estuvo anunciando la noticia. Daremos una fiesta -ordené-; recibiremos solemnemente a nuestros hermanos y les acompañaremos al pueblo. Todos nosotros nos adornamos y reunimos las piraguas grandes. Nos pusimos en marcha; mi piragua a la cabeza, para darle la bienvenida. Pero al acercanos a su embarcación se oyó: !paff!, !paff!, y los palos de hierro escupieron fuego contra nosotros. Nos quedamos rígidos de espanto. No llegaba un hermano, sino el peor enemigo de los que ha contemplado nuestro país.”                                        
                                                                    Hermann, P.: Audacia y heroísmo de los descubrimientos modernos
                                                                                                                                        

           

•Llegiu el text següent i expliqueu què significa colonialisme:

            “Estoy en conversaciones constantes con algunas de las compañías francesas, Pagnoud de Lyon, Delacre, Bonnet, etc., para encontrar los medios prácticos de llegar a desplazar definitivamente del mercado de Madagascar los tejidos extranjeros. Hay, sobre todo, cierta marca Cabot, especialmente predilecta para los indígenas, que se trata de reemplazar por otra análoga francesa.
         He aconsejado a las firmas francesas que tomen como marcas de sus tejidos símbolos patrióticos, banderas francesas, soldados de nuestro ejército, Juana de Arco, etc.
         En el mismo orden de ideas, he creado un periódico, el Vaovao, que me ayuda en el propósito de implantar aquí no sólo nuestra influencia francesa, sino también nuestra lengua, hábitos y, sobre todo, nuestras mercancías. Le envío como muestra dos números del Vaovao, donde verá las traducciones de textos e ilustraciones...”

                          GALLIENI: Cartas de Madagascar, en «Documents d'histoire vivante», dossier VI, ficha 33.
 

• Comenteu el text següent:

(...) Por una u otra razón, por necesidades políticas o bajo presiones filantrópicas, las naciones vivas se irán apropiando gradualmente de los territorios de las moribundas y surgirán rápidamente las semillas y las causas de conflicto entre las naciones civilizadas... estas cuestiones pueden ocasionar diferencias fatales entre las grandes naciones cuyos poderosos ejércitos se encuentran frente a frente amenazándose... indudablemente no vamos a permitir que Inglaterra quede en situación desventajosa en cualquier reajuste que pueda tener lugar..."

                                      Fragment del discurs pronunciat per Lord Salisbury, publicat per The Times. 1898.

 

•Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

La misión civilizadora de la que habla la sociedad capitalista es tan sólo un pretexto para esconder su ansia de explotación y de conquista (...). Enemigo de toda explotación del hombre por el hombre, defensor de todos los oprimidos sin distinción de razas, el Congreso condena esta política de robo y conquista, aplicación desvergonzada del derecho del más fuerte que pisa el derecho de los pueblos vencidos, y comprueba también que la política colonial aumenta el peligro de tensiones internacionales y de guerras entre los países colonizadores.

                                                                                          Resolució de la IIª Internacional. Stuttgart 1907.

1. Què entens per "societat capitalista"?
2. Explica què significa la "explotació de l'home per l'home·" i com es manifesta.
3. Comenta el que sàpigues de la II Internacional.
4. Identifica la ieologia que predominava en el congrés basant-te en les idees del text.
5. Què condemna el document?. Amb quins arguments?
6. Explica les característiques de la política colonial (especialment comenta en què consistia el monopoli colonial i analitza les diferències entre els diversos models de sistemes de govern colonial.
   
   

• Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

La primera Conferencia Internacional de Mujeres Socialistas tuvo lugar en Stuttgart, Alemania, el 17 de agosto de 1907, a la cual asistieron cincuenta y ocho participantes de Europa, India y Japón. En esta conferencia se decidió establecer una secretaría internacional de la mujer y la persona encargada sería Clara Zetkin de Alemania. La Conferencia adoptó una resolución sobre el derecho del voto de la mujer, el cual se convirtió en el punto de partida de una lucha incesante por los derechos políticos de la mujer. Por aquel  entonces, solo las mujeres en Nueva Zelanda y en Finlandia tenían derecho al voto.
En la segunda conferencia , que se realizó en Copenhague  en 1910, se adoptó una resolución por la cual se señalaba un día al año como Día Internacional de la Mujer, y este sería un día para hacer campaña por el derecho de la mujer al voto y por la emancipación política de la mujer. La conferencia también adoptó una resolución sobre la paz.
En 1912, la Internacional Socialista celebró una conferencia extraordinaria, en Basilea, Suiza, para observar la situación con respecto a la paz y se prometió hacer campaña para poner fin a la guerra de los Balcanes. En esta conferencia Clara Zetkin dio un discurso:
“Mujeres socialistas de todos los países, en unión inseparable con la Internacional Socialista, combatan contra la guerra. La guerra moderna significa destrucción masiva y matanza masiva. Pero la guerra sólo es la extensión de la matanza masiva que el capitalismo desata cada hora de cada día contra los proletarios. Año tras año, cientos de miles de víctimas caen en el campo de batalla laboral de las naciones capitalistas desarrolladas, muchas más víctimas que en cualquier guerra. Entre esas víctimas, las mujeres son un número cada vez mayor. La guerra es sólo la explotación masiva más alocada por medio del capitalismo. Son los hijos de los proletarios quienes deben enfrentarse, matarse entre sí. Las mujeres y las madres deploran ese crimen y no sólo porque mutila los cuerpos de sus propios familiares, sino también porque destruye las almas. La guerra amenaza con todo lo que las madres enseñan a sus hijos sobre la solidaridad y la comunidad internacional. Las mujeres pueden instalar en sus hijos profundos sentimientos contra la guerra, pero esto no significa que las mujeres no quieran hacer sacrificios. Ellas saben que es necesario luchar y morir en la lucha por la libertad. La lucha contra la guerra, y la lucha por la libertad, no pueden librarse sin las mujeres”.

                                                                      Obtingut a:  http://www.socintwomen.org.uk/es/history.html

1. Quin tipus de societat hi havia a la majoria de països industrialitzats? I a la resta? Raona les respostes.
2. Quin sistema polític hi havia a la majoria de països industrialitzats?. Comenta les seves característiques.
3. Quin dia va ser escollit com Día Internacional de la Mujer?. Explica per què es va escollir aquest dia en concret.
4. Explica el que sàpigues sobre la guerra dels Balcans a què fa referència el text.
5. Analitza les característiques ideològiques de les dones que van participar en les dos primeres conferències basant-te en el text.
   

•Llegiu el text següent i responeu les qüestions:

Patriotes, cap francès no oblida el que vam perdre a la darrera guerra; [...] és, en efecte, tot això el que cal defensar en la futura guerra, en la guerra inevitable, i –no temem dir-ho clarament– en la guerra molt més propera del que s’imaginen els pacifistes. [...] Cap home amb seny i de bona fe no pot creure que ja s’ha dit la darrera paraula en l’interminable conflicte que ens enfronta als prussians des de fa més de trenta anys. [...]
Si nosaltres consentim a posar la República francesa sota el protectorat de l’Imperi alemany; si nosaltres acceptem ser una colònia germànica [...]; si capitulem sense lluitar, ens deixarem encerclar per un Zollverein que obrirà tots els nostres mercats als productes i les especulacions industrials, comercials i financeres dels pangermanistes triomfants. [...]
Espereu, germans d’Alsàcia i de Lorena! Alemanya ha fet despertar França! França està dempeus! Visca França!

                                               Discurs de Paul Delourède (fundador de la Ligue des Patriotes) al 1908
                                              Sèrie 5 PAAU. LOGSE. curs 1998-99 Història del Món Contemporani

1. Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric.
   
2. El text fa referència a una «guerra inevitable»; de quina guerra es tracta?
3. Per què anomena «germans» els habitants d’Alsàcia i de Lorena?
4. Expliqueu les raons de la rivalitat entre francesos i alemanys.
5. Identifica la ideologia de l'autor. Raona la resposta.
   

• Comenteu el text següent:

              La ruptura de la Internacional és evident (...) La qüestió de la pàtria  no pot ser plantejada bo i ignorant el caire concret de la guerra actual. És una guerra imperialista, és a dir, de l'època de l'apogeu del capitalisme, de l'època de la fi del capitalisme (...)
              Ara bé: d'aquesta darrera època (...) diu K. Marx claramente i netament: "Els obrers no tenen pàtria" (...) El socialisme no pot vèncer en l'antic marc de la pàtria (...) La burgesia enganya els pobles quan estén sobre el bandidatge imperialista el vel de l'antiga ideologia de la guerra nacional.
El proletariat desemmascará aquesta mentida tot proclamant la transformació de la guerra imperialista en guerra civil (...) ¡ Aixequem l'estandart de la guerra civil!. La Segona Internacional ha mort, vençuda per l'oportunisme.

                                                                       Lenin, article publicat a El Socialdemòcrata, 1 de novembre de 1914

 

 • Digues en dues línees la idea que t'has format sobre el que va significar l'imperialisme.

Exercicis   de     repàs       • Ordena cronològicament els esdeveniments següents: Creació d'un Buró Socialista Internacional, amb seu a Brussel·les. Conferència Internacional de les Dones Socialistes. Fundació de la Segona Internacional. Congrés de Copenhaguen. Conferència de Zimmerwald. Comuna de París La I Internacional Fundació del primer partit socialista

En acabar, podeu comprovar la correcció

• Respon el test següent sobre el moviment obrer:

El Cartismo supuso:
a.- La unión de los partidos socialistas franceses.
b.- El enfrentamiento entre marxistas y anarquistas.
c.- La aparición de la Carta del Pueblo

Según el socialismo científico
a.-La superestructura político-cultural es un instrumento de dominio de una clase sobre otra.
b.- Hay un determinismo total de las fuerzas productivas en el proceso histórico.
c.- La intervención del ser humano no puede impedir la evolución histórica que actua según unas leyes propias y ajenas a la voluntad humana.

En El Capital
a.- Se hace un profundo análisis del sistema capitalista considerándolo como un sistema económico que ha permitido mejorar el nivel de vida de la población en general.
b.- Se considera que la evolución del capitalismo conducirá al imperialismo.
c.- Se defiende la idea de que el capitalismo obedece a una leyes propias que son las denominadas  ley de la oferta y la demanda.

Para el marxismo, la sociedad comunista tiene como finalidad:
a.- Mejorar el nivel de vida material del proletariado.
b.- Establecer el sufragio universal.
c.- Conseguir la liberación del ser humano.

Según el anarquismo:
a.- El ser humano sólo puede conseguir la libertad en una sociedad sin leyes.
b.- El Partido Político anarquista deberá incluir a todo tipo de explotados, y no únicamente a los obreros industriales.
c.- El sufragio universal es la base de la libertad.

La Revolución anarquista:
a.- Debe abolir el Estado burgués y establecer una Dictadura Popular.
b.- Debe ser además de una revolución social de los oprimidos, una revolución nacional.
c.- Debe acabar con la propiedad privada de los medios de producción.

Bakunin estaba contra la idea de Dios por considerar que:
a.- Alienaba al hombre
b.- Era contraria a su libertad
c.- Le inclinaba a la movilización política.

La Comuna de París
a.-La mayoría de sus representantes eran republicanos y socialistas utópicos
b.- Era un gobierno municipal popular resultado de la victoria electoral republicana.
c.- La Comuna es el nombre con que popularmente es conocido el Sindicato de París.

La Segunda Internacional se diferencia de la Primera en que:
a.- No tiene un carácter autoritario ni centralista.
b.- Tiene una mayor coherencia ideológica a partir de la expulsión de los anarquistas.
c.- Logró que el modelo reformista o revisionista fuera aceptado en sus congresos.

El revisionismo
a.- Fue fundado por Bernstein a finales del XIX y propugna una reforma de las ideas marxistas.
b.- Plantea el paso al socialismo a través de una revolución dirigida por el campesinado.
c.- La evolución hacia el socialismo nunca podría conseguirse por la vía reformista y pacífica.

En acabar, podeu comprovar la correcció

• Per repassar l'imperialisme podeu consultar: http://www.slideshare.net/estribor1983/presentacin-imperialismo

• Identifica la ideologia dels autors dels textos següents, corresponents a l'època que estudiem, explicant en quines idees del document et bases. Respon també les qüestions particulars d'alguns dels textos:

Text 1             Marx és  autoritari i centralista. Vol el mateix que volem nosaltres: el triomf de la igualtat econòmica i social - però dins l'Estat i per la força de l'Estat; per mitjà de la dictadura d'un govern  provisional, poderós i despòtic, per la negació de la llibertat. El seu ideal econòmic és l'Estat convertit en únic propietari de la terra i de tots els capitals [...].


Text 2            La natura ha creat una raça d'obrers. És la raça xinesa, d'una habilitat manual meravellosa i sense gairebé cap sentiment de l'honor. Governeu-la amb justícia i en traureu un bon profit per a la raça conqueridora. Una raça de treballadors de la terra són els negres: sigueu amb ells bons i humans i tot marxarà en ordre. Una raça de mestres i soldats, aquesta és la raça europea. Que cadascú faci allò per a què ha estat creat i tot anirà la mar de bé.
                      • Aquesta ideologia justificava algun  fet polític ? . Raona la resposta

Texto 3              Nomes la dictadura del proletariat pot alliberar la humanitat del  jou del capital, de la mentida i de la falsedat, de la hipocresia de la democràcia burgesa, que és dels rics i per als rics, i establir una democràcia per als pobres, és a dir, fer que els beneficis del país siguin patrimoni efectiu dels obrers i dels pagesos pobres, perquè actualment (fins i tot a la república burgesa més democràtica) aquests beneficis són, de fet, inassequibles per a la immensa majoria dels treballadors (...).
                    • Defineix:  Dictadura del proletariat.

Text 4                El Congreso condena los métodos bárbaros de colonización capitalista y reclama, en interés de la expansión de las fuerzas productivas, una política que garantice el desarrollo pacífico de la civilización y ponga por toda la tierra las riquezas al servicio del progreso de la humanidad entera. Enemigo de toda explotación del hombre por el hombre, defensor de todos los oprimidos sin distinción de razas, el Congreso condena esta política de robo y conquistas y constata que la política colonial aumenta el peligro de complicaciones internacionales  entre los pueblos colonizadores.
                       • Què vol dir l’última idea del text "la política colonial aumenta el peligro de complicaciones internacionales  entre los pueblos colonizadores."?

Text 5                      Estoy absolutamente convencido (...) de que [nuestro] deber actual es luchar por los derechos políticos y económicos de los obreros y por todas las reformas del Estado que permitan elevar a la clase obrera y transformar la institución del Estado en un sentido democrático.

Text 6           En primer lloc crec en l'imperi britànic, i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Jo crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món hagi conegut. Dic això no com una vana jactància, sinó com una cosa provada per l'evidència dels èxits que hem aconseguit administrants les extenses possessions lligades a aquestes petites illes.

Text 7        "Reprobamos la política colonial porque despilfarran las riquezas y las fuerzas que deberían aplicarse a mejorar la suerte de los pueblos. La reprobamos porque es la consecuencia más deplorable del régimen capitalista, que guarda parte del ahorro conseguido no remunerando todo el trabajo de los trabajadores, viéndose abligado a crearse lejos, por la conquista y la violencia, salidas nuevas. La reprobamos, en fin, porque en todas las expediciones coloniales la justicia capitalista se complica y agrava por una excepcional corrupción".
• Com afectarà a les relacions internacionals  la política colonial?

Text 8         El Congrés rebutja, de la manera més enèrgica, les temptatives encaminades a canviar la nostra tàctica experimentada i victoriosa sobre la lluita de classes, bo i tractant de reemplaçar la conquesta del poder mitjantçant una dura lluita contra la burgesia per una política de concessions cap a l'ordre establert.   La conseqüència d'una tal tàctica seria fer d'un partit que persegueix la transformació, tan aviat com sigui possible, de la societat burgesa en societat socialista, d'un partit, per conseguent, revolucionari, en el millor sentit de la paraula, en un partit que es conformaria en reformar la societat burgesa.
• Què  critica l’autor?              

Text 9                  Y no es que yo crea que sean malos los Gobiernos ni las personas, ni creo malo a ningún burgués, por más que algunos han venido lamentándose aquí de personas determinadas; porque yo no creo que nadie tenga malos sentimientos, sino que son las circunstancias las que les colocan en ciertas condiciones. Así es que yo soy enemigo de todos los Gobiernos y de todos los capitalistas, pero individualmente hasta puedo ser amigo suyo.
 • Quin tipus de sistema polític defensa l’autor?

Text 10       [Defiendo un sistema cuyas características principales son]: El individualismo, que considera al individuo primordial, como persona única y en ejercicio de su plena libertad, por encima de todo aspecto colectivo. La libertad como un derecho inviolable cuyo único límite consiste en la libertad de los demás, y que debe constituir una garantía frente a la intromisión del gobierno en la vida de los individuos. El principio de igualdad entre las personas. Es decir, todos los ciudadanos son iguales ante la ley y ante el Estado. El derecho a la propiedad privada como fuente de desarrollo e iniciativa individual, y como derecho inalterable que debe ser salvaguardado y protegido por la ley. La tolerancia religiosa en un Estado laico.

 

En acabar, podeu anar a la correcció.

      Anàlisi del quadre de dades següent:

                Comerç de França amb les seves colonies (1913)
                      (expressat en % del total comercialitzat)

         Importacions                                       Exportacions
         (de les colonies)                                   (a les colonies)
         Fosfats         55                                  Teixits de cotó  33
         Cautxú          14                                 Ciment             36
         Fusta              4,5                               Màquines        30
         Cereals         12,1                               Cotxes            15,7
         Vi                 56,7                               Eines              41,4
         cacauets        25,1                              Sucre refinat   67,6
         Sucre          100                                 Vi                  10,8
                                                                  Sabó              65   

            Marseille, J.: Empire colonial et capitalisme français

1. De què tracta el quadre de dades? (0,5 p) Descriu-lo. (1p)
2. Com has interpretat "teixits de cotó.....33"? (0,5p)
   Per què França realitza aquest tipus d'importacions? (2 p)
3. Indica les raons que expliquen per què les colònies importen aquests productes. (2 p)
4. Explica les conseqüències econòmiques que aquests intercanvis comercials comporten (sempre relacionant-les amb el document que estàs analitzant). (2 p)
5. Dedueix el tipus d'economia de França i de les colònies (1p)
6. Relaciona aquesta taula amb l'època a què pertany (1 p)

En acabar, podeu anar a la correcció

• Pel.lícules:
  
  
  • Bernardo Bertolucci, 1976 NovecentoI (moviment camperol)
    
    
  • Scorsese 1993 L’edat de l’innocència  (l'alta societat de Nova York al 1870)
    
    
  • Andrzej Wadja, 1975 La tierra de la gran promesa (sobre el sorgiment del capitalisme i la societat de classes)
    
    
  • Mario Monicelli, 1963 Los camaradas ( moviment obrer). En acabar de veure-la podeu respondre un qüestionari.
    
    
  • Gillo Pontecorvo, 1969 Queimada (colonialisme i la revolució liberal: primera part de la pel.lícula ). En acabar de veure-la podeu comentar-la (material i qüestionari).
    
    
  • Xie Jin, 1998 la guerra del opio (colonialisme)
    
    
  • Elia Kazan América (Emigración a América)
    
    
  • Sidney Pollack, 1995 Memorias de África (colonialisme)
    
    
  •  Zoltan Korda, 1939 Las cuatro plumas (colonialisme). En acabar de veure-la podeu respondre un qüestionari.

• Vídeo:   http://www.youtube.com/watch?v=dK3obj3EBwo sobre la cadena de montaje de la Ford

Enllaços d'interès

• http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/segonarevolucioindustrial.htm informació sobre l'evolució econòmica.
• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del
  -mon-contemporani/05-segona-revolucio-industrial-i-triomf-del-gran-capitalisme/  informació sobre la II Revolució 
  industrial i el Capitalisme Monopolista.
• http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/socialismes.htm informació sobre les teories socialistes
• http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/movimentobrer.htm informació sobre el moviment obrer
• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-
  historia-del-mon-contemporani/06-els-moviments-socials-en-el-segle-xix/ informació sobre les ideologies socials i el
  moviment obrer (des del ludisme)
• http://www.xtec.es/~mextreme/Imperialisme%20colonial_archivos/frame.htm colonialismo
• http://www.slideshare.net/estribor1983/presentacin-imperialismo esquemes per repassar l'imperialisme
• http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/imperialisme.htm informació sobre el colonialisme i l'imperialisme
• http://www.xtec.es/~jjordan/tecno/cts/victoria/index.htm webquest sobre el s. XIX en GB en inglés
• https://sites.google.com/site/webquestcharlesdickens/introduccio webquest sobre la societat del segle XIX a través de Dickens
• http://www.historiasiglo20.org/sufragismo/index.htm  1789-1945 la lluita pels drets de la dona
• http://www.ccoo.cat/cultura/diadeladona/index.htm  webquest sobre la lucha de la mujer trabajadora

Anar a l' Època dels Imperialismes II: El període 1914-1919